COM GAT I GOS

La segona acollida: Tina / La segunda acogida: Tina

noreply@blogger.com (Núria) — Mon, 10 Aug 2009 11:49:00 +0000

La nostra segona acollida va ser la Tina, una galga que la nostra companya Maria, de València, havia tret d'una gossera d'allà. Era una galga molt guapa i jove (va fer un any el mes de juliol), trapella, degut a la edat, però encantadora. La vam tenir només tres setmanes, de seguida va enamorar a en Jaume de Sabadell, que la va adoptar perquè visqués amb ell, els seus dos fills, la seva gata Jutta i el seu gos Spooky. M'han dit uns ocellets que des de que viu a Sabadell ha pujat d'status i s'ha convertit en la Princesa Tina.

Nuestra segunda acogida fue Tina, una galga que nuestra compañera Maria, de Valencia, había sacado de una perrera de allí. Era una galga muy guapa y joven (cumplió un año el mes de julio), un poco bicho, debido a la edad, pero encantadora. La tuvimos solamente tres semanas, enseguida enamoró a Jaume de Sabadell, que la adoptó para que viviera con él, sus dos hijos, su gata Jutta y su perro Spooky.Me han dicho unos pajaritos que desde que vive en Sabadell ha subido de status y se ha convertido en Princesa Tina.

He quedat 3! / ¡He quedado 3!

noreply@blogger.com (Núria) — Sun, 26 Jul 2009 21:34:00 +0000

Hola sóc en Lance, i quan hi ha el Tour de França em transformo en un famós maciclista. Us deixo una foto perquè meieu com jo i el meu equip preparem les curses de macicletes. Quan surto per la tele no porto rodetes, eh! Amui he quedat 3 perquè sóc molt mo!!!

Hola soy Lance, y cuando hay el Tour de Francia me transformo en un famoso maciclista. Os dejo una fotos para que meais como yo y mi equipo preparamos las carreras de macicletas. Cuando salgo por la tele no llevo ruedecitas, eh!. Hoy he quedado 3 porque soy muy mueno!!!!

NOTA DE LA NÚRIA: Com podeu veure, en Lance té una forma de parlar, i d'escriure, molt particular. Ell és així.

NOTA DE NÚRIA: Como podéis ver, Lance tiene una forma de hablar, y de escribir, muy particular. Él es así.

Enterbancs / Obstáculos

noreply@blogger.com (Núria) — Wed, 22 Jul 2009 21:28:00 +0000

Com si la meva vida de gata no fos ja de per si complicada entre tant de gos, que ara, a més, he de vigilar que no m'atropellin al travessar el menjador.

Como si mi vida de gata no fuera ya de por sí bastante complicada entre tanto perro, que ahora, además, tengo que vigilar que no me atropellen al cruzar el comedor.

Estic indignada!

¡Estoy indignada!

Sense internet / Sin internet

noreply@blogger.com (Núria) — Sat, 18 Jul 2009 22:39:00 +0000

Així hem estat tots aquests dies sense internet...

Así hemos estado todos estos días sin internet...

Però ja han arreglat l'averia i tornem a ser online!

Pero ya han arreglado la avería y ¡volvemos a estar online

Calor

noreply@blogger.com (Núria) — Mon, 06 Jul 2009 12:21:00 +0000

Primer de tot, volem agrair a totes les persones que ens heu demostrat la ostra simpatia a l'entrada anterior. Moltes gràcies,en nom nostre i de la Pixie.

Antes que nada, queremos agradecer a todas las personas que nos habéis demostrado vuestra simpatía en la entrada anterior. Muchas gracias en nuestro nombre y en el de Pixie.

La vida segueix, i a ple estiu, amb molta calor. En Coet i en Pluto, que són uns "enxufats" han trobat la manera de solucionar-ho. Posant cara de bona gent a la Mariona, tenen polo d'orxata.

La vida sigue, y a pleno verano, con mucho calor. Coet y Pluto, que son unos enchufados han encontrado la manera de solucionarlo. Si ponen cara de buena gente a Mariona, tienen polo de horchata.

Pixie, segueix el camí de les estrelles / Pixie, sigue el camino a las estrellas

noreply@blogger.com (Núria) — Sun, 28 Jun 2009 16:21:00 +0000

Mai havia estat de fer-se notar massa. Bordava quan arribava algún quadrúepdo nou, fins i tot encara que aquest fos de joguina. No li agradava molestar, suposo que per això feia dies que ens preparava pel que havia de venir. La Pixie marxaria aviat, i no volia que ens agafés per sorpresa. La primera en exigir les seves racions de menjar diàries feia més d'una setmana que no ingeria res que no fos l'aigua amb sucre que li subministràvem amb xeringues. Ni frankfurts, ni potitos, ni iogurts... però continuava essent la gossa alegre de sempre. Ens seguia i demanava carícies, en això també va canviar, potser en demanava més que mai.

Ahir, 27 de juny, al matí, la Pixie va veure com s'obria davant seu el camí de les estrelles, on encara s'hi veia perfectament el rastre d'uns mitjons brillants, i va decidir no ignorar-lo més. Va marxar tranquil·la, envoltada de mans que li feien aquelles carícies que tant li agradaven.

A hores d'ara, de ben segur ja s'ha retrobat amb la resta de quadrúpedos de casa. Quin fart de bordar a les cares noves es deu haver fet! Nosaltres, com sempre, hem quedat tristos, molt tristos, però a la vegada molt satisfets d'haver pogut compartir amb ella aquest darrer any i quatre mesos.

Pixie, iaiona, sempre t'estimarem.

Nunca se había hecho notar demasiado. Ladraba cuando llegaba algún quadrúpedo nuevo, hasta cuando éste era de juguete. No le gustaba molestar, supongo que por esto hacía días que nos preparaba para lo que iba a venir. Pixie se iba a ir pronto, y no quería que nos cogiera por sorpresa. La primera en exigir sus raciones de comida diaria hacía más de una semana que no ingería nada que no fuera el agua con azúcar que le administrábamos con una jeringuilla. Ni frankfurts, ni potitos, ni yogures... pero continuaba siendo la perra alegre de siempre. nos seguía y pedía caricias, en esto también cambió, tal vez pedía más caricias que nunca.

Ayer, 27 de junio, por la mañana, Pixie vio como se abría delante suyo el camino a las estrellas, donde aún se veía perfectamente el rastro de unos calcetines brillantes, y decidió no ignorarlo más. Se fue tranquila, rodeada de manos que le hacían esas caricias que tanto le gustaban.

A estas horas, seguro que ya se ha reencontrado con el resto de quadrúpedos de casa. ¡Que hartón de ladrar a las caras nuevas se debe haber pegado! Nosotros, como siempre, hemos quedado tristes, muy tristes, pero a la vez muy satisfechos de haber podido compartir con ella este último año y cuatro meses.

Pixie, abuelita, siempre te vamos a querer.

In loving memory

noreply@blogger.com (Núria) — Fri, 26 Jun 2009 00:54:00 +0000

Michael Joseph Jackson

29/081958-25/06/2009

Pluto el Pulga

noreply@blogger.com (Núria) — Mon, 15 Jun 2009 23:49:00 +0000

El nou quadrúpedo, també conegut com lo Pluto crack / El nuevo quadrúpedo, también conocido como lo Pluto crack.

Mr. Pamela

noreply@blogger.com (Núria) — Fri, 12 Jun 2009 12:53:00 +0000

A mi no em fa gràcia!/ ¡A mi no me hace gracia!

Nut, la nostra primera acollida

noreply@blogger.com (Núria) — Sat, 06 Jun 2009 19:20:00 +0000

Primer de tot he de dir que les nostres acollides són com semi-acollides, perquè qui fa les acollides 100% són la Laura, el Tetu i les nenes. I com que venen a casa a passar els caps de setmana, nosaltres fem acollides a mitges, tot i que ens encarinyem dels gossos com si els tinguéssim 24/7.

Avui ha marxat la Tina, que ha estat la nostra segona acollida, però primer toca parlar de la Nut, que va ser la primera.

La Nut no havia tingut gaire sort en la seva vida. A principis d'any va anar a petar a la gossera de Cuenca, on l'esperança de vida sol ser més aviat curta. Va tenir sort i la protectora Animals Sense Sostre, de Gavà, la va portar cap a Catalunya i ens van demanar que l'ajudéssim a trobar casa.

Una familia es va enamorar d'ella, i la van tenir un mes, però la vam haver de retirar perquè no la tenien en condicions. I així va venir a casa amb nosaltres, perquè la Laura es va oferir a acollir-la.

Va venir amb molta por, però amb els dos mesos que la vam tenir va aprendre moltes coses, tot i que mai va acabar de refiar-se del Tetu que li devia recordar a algú que li portava mals records. L'Enric i la Rosa de Tàrrega, que ja s'havien interessat per adoptar la Nut just quan va anar amb l'altra família quan van saber el que li havia passat ens van dir que tenia un lloc a casa seva amb ells, la seva gossa Sole i la seva gateta.

A dalt la Nut amb la Mona, i a baix la Nut amb la Sole.

L'adaptació de la Nut a la seva nova família, a la definitiva, ha estat molt ràpida i estem molt contents perque sabem que se l'estimen molt. Ella també els estima, també ho sabem, perquè fa coses que ens ho demostren. A més, s'ha fet inseparable de la Sole.

Moltes gràcies Enric, Rosa, Sole i Micheta (i Sandra i Paquito) per estimar tant la Nut i haver-li donat l'oportunitat, per fi, de tenir una família definitiva.

Aquesta és la Sae.

noreply@blogger.com (Núria) — Tue, 02 Jun 2009 18:15:00 +0000

Bufa! Si encara no us he presentat la Sae, la "nova" galga que aviat farà un any que va arribar!

La Sae és la meva galga, i jo sóc la seva humana. Això vol dir que és germana amb totes les de la llei de la Pixie, en Coet i la Jackson. Amb la resta de la tropa només és germana sense totes les de la llei, que no és poc.

Ara fa un any vam rebre una trucada d'una veterinaria de la Bisbal perquè un home li havia portat dos galgos de 3 anys i sans per sacrificar. Ella, s'hi va negar. Vam negociar, ja que el caçador volia que els hi compréssim i vam aconseguir que ens els cedís a tos dos. Amb la Capi els vam anar a recollir la tarda del 13 de juny, sortint del meu examen de dret romà, mentre queia un diluvi universal.

La Sae i en Campeón, el seu inseparable company, a la Bisbal

Jo em vaig encarregar d'agafar la galga, que es deia Saeta. L'home va dir que era "muy arisca y estéril" però de seguida ens vam caure bé. Va estar dos mesos acollida al terreny, i jo l'anava a veure i la sociabilitzava. Vaig aconseguir que vingués quan em veia i li feia carícies, li parlava i li llegia coses. El 13 d'agost, dos mesos després d'haver arribar i quan ja feia un mes que el seu company inseparable havia trobat una familia adoptiva, la van venir a buscar a ella.

L'Esther i en Joan de Figueres havien de ser la seva família. Jo els vaig explicar la seva història mentre la portàvem a banyar. I amb la Capi els vam donar les pautes de seguretat que havien de seguir, sobretot els primers dies, per tal que l'adaptació de la Saeta fos exitosa. Encara recordo que abans de marxar els vaig dir que s'emportaven la joia de la corona, i que si tenien qualsevol problema, per insignificant que els semblés, que em truquessin. Es van endur el meu tresor i jo vaig estar molt contenta de que hagués trobat una família que l'estimaria molt.

Vaig ser taaaant innocent. A la mitja hora d'haver arribat a Figueres ja l'havien perdut. Evidentment es van passar pel forro totes les indicacions de seguretat que els havíem donat. Total, què hem de saber nosaltres de l'adaptació de galgos que no sàpiguessin ells, no? I penseu que em van trucar? Nooo. Al cap de tres hores vaig trucar jo per preguntar com havia anat l'arribada a casa "Malament, s'ha escapat". Feia una hora i mitja que l'havien perdut i no havien dit res. Be, nois, bé.

Els següents dies van ser com un malson. Viatges en cotxe amunt i avall, per camps, camins, carreteres. La N-II i l'A7 allà al costat, tempesta, tramuntana, el pont d'agost. Gana, son... i què? La Saeta estava perduda, sola i segur que morta de por, Cada dia quan sortia de casa, amb els meus companys, estava convençuda de que avui seria el dia, llavors arribava a aquelles grans esplanades que envolten Figueres i em queia l'ànima als peus. Com podria trobar una gossa sense cap tipus de referència, doncs encara no havia estat mai a la que havia de ser casa seva, enmig de tot aquell descampat? Era impossible!

Impossible? No hi ha res impossible, i el dissabte 16 la vam trobar, gràcies a la col·laboració ciutadana, en especial de la gent del càmping Pous i del ciclista Sant Puig, que va trucar indicant-me on l'havia vist. Això si, l'havien atropellat.

16 d'agost de 2008 a casa!

Vam haver de passar 3 operacions, 3 mesos i mig de repós gairebé absolut, en que el menjador de casa es va convertir en una sala de recuperació veterinària, presidida per un gran transportí ple de mantes i coixins on la Sae dormia. Temps en el que l'Esther i en Joan no van trucar ni un sol dia per preguntar com estava la "seva" gossa, tampoc van ajudar ni amb un miserable euro per fer front a les operacions.

En principi estava acollida, però un dia del mes de novembre li vaig dir "Sae, hem fet reunió familiar i et quedes". Com si ho hagués entés, des d'aquell dia és una gossa molt més oberta i sociable. Ha perdut una pota, que la té inutilitzada, però és feliç. Ara haurem de començar piscina per veure si podem recuperar una mica de mobilitat. Ja posarem vídeos. Per cert, va alta.

Com veieu, el 13 d'agost va ser un dia d'inflecció en la vida de la Sae. Va deixar enrera la Saeta, una galga muy arisca y estéril per convertir-se en la Sae una galga simpàtica que desborda carinyo i que de seguida que puguem haurem d'esterilitzar.

Sae, t'estimo!

Vagarràs!

noreply@blogger.com (Núria) — Sun, 24 May 2009 22:01:00 +0000

Sense comentaris...

Com es fa una migdiada?

noreply@blogger.com (Núria) — Sun, 17 May 2009 21:39:00 +0000

Deixo una sessió de fotos de com la Tina, la galga que tenim ara en acollida, i jo, hem gaudit d'una migdiada aquesta mateixa tarda. Perquè tots veieu com es fa una bona migdiada!

P.D: I pensar que la Tina ha va descobrir els sofàs el dijous passat!

Som quadrupedos del Barça!

noreply@blogger.com (Núria) — Wed, 06 May 2009 21:23:00 +0000

La Pixie normalment no és massa futbolera, però el Barça no es classifica cada dia per la final de la Champions. Avui, poc després del gol de "lo puto crack" ens ha aparegut d'aquesta manera:

I es que tothom celebra les vicòries com vol, no?

Estem de pega

noreply@blogger.com (Núria) — Tue, 21 Apr 2009 21:08:00 +0000

Tornem al blog... per venir a explicar-vos que estem de pega.

Hem tingut un inici poc esplèndid. A principis d'any, la Dora va tenir un "encontronazo" amb en Jan, uns dels cavalls de la pineda. Vam tenir un gran ensurt, però a les dues setmanes la Dora ja tornava a tenir les piles carregades. Mireu com va quedar:

Semblava en Wallace, de Wallace & Gromit!

I ara que ja ens n'havíem oblidat... Tornem-hi!

Aquesta vegada és la Lua, que el dissabte abans de la mona fent un sprint d'aquells que només veureu fer a un galgo, es va trencar i li van quedar les potes paral·litzades. I des del dia 11 estem amb tractaments d'ones per veure si les potes tornen a reaccionar. Mica en mica cada dia fa alguna cosa nova. Tot i que molt poc a poc, sembla que va fent efecte.

Us anirem informant de com avança tot.

Ah! També tenim una novetat. Des de fa un parell de mesos, la Laura té la seva primera gossa acollida. la Nut. Un dia us explicarem la història de la Nut, que tampoc fa riure. Però l'explicarem un altre dia, ok? Perquè a nosaltres, els Quadrúpedos, ens agrada poder-vos explicar coses divertides, i de mals rotllos avui ja n'hem explicat prous.

Tornarem molt aviat!

Jo i les iaiones / Yo y las abuelitas

noreply@blogger.com (Núria) — Sun, 22 Mar 2009 23:57:00 +0000

La Pixie, la Lua i jo

Pixie, Lua y yo.

ANY NOU, QUADRÚPEDA NOVA

noreply@blogger.com (Núria) — Mon, 05 Jan 2009 17:06:00 +0000

No és nova d'aquest any, però encara no li hem fet la presentació oficial. Potser alguns ja heu llegit alguna cosa sobre la seva història, d'altres potser no. La nova quadrúpeda de la família es deia SAETA, a partir d'ara SAE (tot ique per alguns temes segueix essent la Saeta).

Ara estem a punt per anar a esperar els Reis Magos, però mentrestant us deixo una foto de la tropa del primer dia de l'any. La Jackson no surt perquè s'ha declarat en vaga de galgos (no li acaben d'agradar).

No es nueva de este año, pero aún no le hemos hecho la presentación oficial. Quizás algunos ya habéis leido algo acerca de su historia, otros quizás no. La nueva quadrúpeda de la familia se llamaba SAETA, a partir de ahora SAE (aunque para algunas cosas sigue siendo Saeta).

Ahora estamos a punto para ir a esperar a los Reyes Magos, pero mientras os dejo una foto de la tropa del primer día del año. Jackson no sale porque se ha declarado en huelga de galgos (nole acaban de gustar).

TANQUE, PRE-ADOPTAT! / ¡TANQUE, PRE-ADOPTADO!

noreply@blogger.com (Núria) — Sun, 16 Nov 2008 19:02:00 +0000

Fa uns dies parlava amb l'Helena, mami d'acollida d'en Coet i una excel·lent persona amb la qui, afortunadament, mentenim el contacte periòdic.

Poc després d'adoptar en Coet els va arribar al Refugio escuela un altre cas de sarna, en Tanque, un bulldog anglès que algú va abandonar deixant-lo lligat a un arbre. Per raons obvies, a l'Helena li va tocar molt el cor, i d'ençà d'aquell moment nosaltres també hem anat seguint la evolució d'en Tanque.

Ell no ha tingut la mateixa sort que el nostre Coet.Primer una família el va adoptar i en una visita de seguiment van eure que no el tenien en condicions i va tornar al refugi. Per què la gent adopta animals si no els volen? Després una altra família el va adoptar i al poc temps el va tornar. I el que necessita un gos amb sarna és tranquilitat i estabilitat, cosa que el pobre Tanque no ha trobat.

La sarna li ha anat empitjorant i ara, que ja fa més d'un any que va arribar al refugi, la situació començava a ser molt preocupant. L'altre dia li vaig dir a l'Helena que el posaríem al blog, per veure si algú s'enamorava d'ell i podia trobar la família que tant necessita. Però ahir, quan vaig entrar a la web del refugio per mirar unes dades vaig veure que està pre-adoptat! No sabeu la il·lusió que em va fer.

Tanque, a la tercera va la vençuda. Desitgem que aquesta família t'estimi i et cuidi per sempre, perque t'ho mereixes!

Hace unos días hablaba con Helena, mami de acogida de Coet y una excelente persona con quien, afortunadamente, mantenemos contacto periódico.

Poco después de adoptar a Coet llegó al Refugio escuela otro caso de sarna, Tanque, un bulldog inglés que alguen abandonó dejándolo atado a un árbol. Por razones obvias, a Helena le tocó el corazón, y desde ese momento nosotros también hemos seguido la evolución de Tanque.

Él no ha tenido la misma suerte que nuestro Coet. Primero una familia lo adoptó y en una visita de seguimiento vieron que no lo tenían en condiciones y volvió al refugio. ¿Por qué la gente adopta animales si no los quieren? Después otra familia lo adoptó y al poco tiempo lo devolvieron. Y lo que necesita un perro con sarna es tranquilidad y estabilidad, cosa que el pobre Tanque no ha encontrado.

La sarna le ha ido empeorando y ahora, que hace más de un año que llegó al refugio, la situación empezaba a ser muy preocupante. El otro día le dije a Helena que lo pondríamos en el blog, para ver si alguien se enamoraba de él y podía encontrar la familia que tanto necesita. Pero ayer, cuando entré a la web de el refugio para mirar unos datos vi que está ¡pre-adoptado! No sabéis la ilusión que me hizo.

Tanque, a la tervera va la vencida. Deseamos que esta familia te quiera y te cuide para siempre, ¡porque lo mereces!

LA LINDA JA HA ESTAT TROBADA / LINDA HA SIDO ENCONTRADA

noreply@blogger.com (Núria) — Mon, 27 Oct 2008 21:08:00 +0000

Doncs si, la Linda ha aparegut!

Ara marxa cap a una casa d'acollida i properament serà entregada a una nova família adoptiva.

Molta sort, Linda, en la teva nova etapa!

Pues si, ¡Linda ha aparecido!

Ahora se va a una casa de acogida y en breve será entregada a una nueva familia adoptiva.

¡Mucha suerte, Londa, en tu nueva etapa!

LINDA: PERDUDA A GIRONA / LINDA: PERDIDA EN GIRONA

noreply@blogger.com (Núria) — Fri, 24 Oct 2008 22:11:00 +0000

Avui, 24 d'octubre, ens acaben de passar l'avís de la pèrdua de la Linda a Sarrià de Ter (Girona).

La Linda és una galga de color daurat, de mida no molt gran i molt espantadissa.

S'ha perdut en una zona molt perillosa degut a la proximitat de la N-II.

Si le veieu, si us plau, contacteu amb nosaltres al correu info@galgos112.com o als telèfons 616.66.23.61, 696.05.80.03 o 667.23.48.90

Hoy, 24 de octubre, nos acaban de pasar el aviso de la pérdida de Linda en Sarrià de Ter (Girona).

Linda es una galga de color dorado, no muy grande de tamaño y muy asustadiza.

Se ha perdido en una zona muy peligrosa debido a la proximidad de la N-II.

Si la veis, por favor, contactad con nosotros al correo info@galgos112.com o a los teléfonos 616.66.23.61, 696.05.80.03 o 667.23.48.90

galgos112 - adopta un galgo

noreply@blogger.com (Núria) — Wed, 21 May 2008 14:16:00 +0000

Fa dies que no escrivim res perquè, tal com ja havíem dit, hem estat treballant en un nou projecte que ens feia molta il·lusió, i alhora ens prenia bona part del temps. I ara que tenim un momentet us el presentem:

feu click a la imatge per veure la carta en gran

Podeu saber més de galgos112 si visiteu la nostra web: http://www.galgos112.com o http://www.adoptaungalgo.com

Hace días que no escribimos nada porque, como ya habíamos dicho, hemos estado trabajando en un nuevo proyecto que nos hacía mucha ilusión, y a la vez nos tomaba gran parte del tiempo. Y ahora que tenemos un momentito os lo presentamos.:

haz click en la imagen para ver la carta en grande

Podéis saber más acerca de galgos112 si visitáis nuestra web: http://www.galgos112.com o http://www.adoptaungalgo.com

Epi, 05/05/1998-05/05/2008

noreply@blogger.com (Núria) — Mon, 05 May 2008 20:37:00 +0000

Faig una pausa en l'estudi perquè avui fa 10 anys que l'Epi, el nostre primer quadrúpedo, ens va deixar, i no volia que acabés el dia sense recordar-lo al que també és el seu blog.

Per mi l'Epi és una peça clau de la meva infantesa i adolescència. Va arribar a casa que jo acabava de fer 3 anys i se'n va anar que estava a punt de fer-ne 18. Hi va ser sempre, i encara hi és. En la memòria, en les fotos i en en Lance.

Epi, des d'allà on ets, no sé com t'ho fas, però estic segura que et comuniques amb en Lance. A mesura que es va fent més guapo es va tornant més rondinaire, a més dorm al teu racó. Cada dia és més clavat a tu i a nosaltres ens agrada reconèixer-te en ell. És com si no haguessis marxat.

De vegades intento imaginar-te ara, entre el caos quadrúpedo que hi ha a casa. Estaries tant enfadat!!! Tu, que no soportaves els gossos, però que sempre acabaves fent de cangur de tots i aguantant els seus jocs de cadells.

Epifanio, avui fa 10 anys que vas marxar, però a casa et seguim recordant, i estimant, com el primer dia.

Hago una pausa en el estudio porqué hoy hace 10 años que Epi, nuestro primer quadrúpedo, nos dejó, y no quería que terminara el día sin recordarlo en el que, también, es su blog.

Para mi Epi es una pieza clave de mi infancia y adolescencia. Llegó a casa cuando yo acababa de cumplir 3 años y se fue cuando estaba a punto de cumplir los 18. Estuvo aquí siempre, y aun está. En la memoria, en las fotos y en Lance.

Epi, desde allá donde estás, no se como lo haces, pero estoy segura que te comunicas con Lance. A medida que se hace más gupo se vuelve más gruñón, además duerme en tu rincón. Cada día es más clavado a ti, y a nosotros nos gusta reconocerte en él. Es como si no te hubieras marchado.

A veces intento imaginarte ahora, entre el caos quadrúpedo que hay en casa ¡¡¡Estarías tan enfadado!!! Tú, que no soportabas a los perros pero que siempre acababas haciendo de canguro de todos y aguantando sus juegos de cachorros.

Epifanio, hoy hace 10 años que te fuiste, pero en casa te seguimos recordando, y queriendo, como el primer día.

Estem vius! / ¡Estamos vivos!

noreply@blogger.com (Núria) — Sun, 27 Apr 2008 01:12:00 +0000

Passem per aquí per donar senyals de vida. Estem bé, en Coet, la Cleo, la Mona i la Pixie engostipats, però bé.

Aquests dies anem una mica atrafagats preparant un projecte que ens fa mnolta il·lusió i que ben aviat us presentarem.

Inés, els de les fotos amb la Piula som nosaltres. A en Lance i la Nanny ja els has conegut, la galga negra que es veu es la Lua, i la senyora de la jaqueta vermella la Mariona (la meva mare), jejejeje.

Pasamos por aquí para da señales de vida. Estamos bien, Coet, Cleo, Mona y Pixie resfriados, però bien.

Estos días estamos un poco atareados preparando un proyecto que nos hace mucha ilusión y que pronto os presentaremos.

Inés, los de las fotos cpn Piula somos nosotros. A Lance y Nanny ya los has conocido, la galga negra que se ve es Lua y la señora de la chaqueta roja es Mariona (mi madre), jejejeje

Shhh, queadrúpedos dormint / Shhh, quadrúpedos durmiendo

noreply@blogger.com (Núria) — Tue, 15 Apr 2008 20:38:00 +0000

En primer lloc, deixeu-me donar-vos les gràcies a tots els que vau dedicar uns moments a escriure algo per en hristo. Moltes gràcies.

A casa la vida segueix, i avui us porto una cosa més divertida. L'altre dia em vaig aixecar a la nit perquè tenia set, i no em vaig poder resistir a fer-los fotos a tots, alguns més dormits que els altres.

Són guapos, eh!

En primer lugar dejadme darops las gracias a todos los que dedicásteis unos momentos a escribir algo para Hristo. Muchas gracias.

En casa la vida sigue, y hoy traigo una cosa más divertida. El otro día me levanté por la noche porqué tenía sed, y no me pude resistir a hacer lacerles fotos a todos, algunos más dormidos que otros.

Son guapos, eh!

Hristo

noreply@blogger.com (Núria) — Tue, 08 Apr 2008 19:37:00 +0000

M'ha costat molt trobar el moment per posar-me a escriure aquesta entrada, i desijtaria no haver d'escriure-la. Perquè sempre és difícil venir a dir que ens ha deixat un quadrúpedo, però quan aquest quadrúpedo era el veterà de la colla i estava bé de salut, encara m'ho sembla més.

El diumenge es van donar un cúmul de desgraciats desproposits que van acabar amb la vida d'en Hristo. I a nosltres ens ha deixat molt tristos.

Hristo, el nostre rei lleó de ratlles, segur que ja tornes a dormir acurrucat a en Rodó. Fes-li un petó i diga-li que cada vegada que veiem un gat amb cara de bonàs pensem en ell. I fes el favor de no discutir amb la Neus, a qui també li has de fer un petó. Sàpigues, Hristillo, que tens un espai a cada un dels nostres cors, que és teu, i que mai mingú te'l prendrà, per molts quadrúpedos que puguin venir en el futur

T'ESTIMEM, GUAPO!

Me ha costado mucho encontrar el momento para ponerme a escribir esta entrada, y desearía no tener que escribirla. Porqué siempre es difícil venir a contar que nos ha dejado un quadrúpedo, pero cuando este quadrúpedo era el veterano del grupo y estaba bien de saluf aun me parece que lo es más.

El domingo se dió un cúmulo de desgraciados despropositos que acabaron con la vida de Hristo. Y a nosotros nos ha dejado muy tristes.

Hristo, nuestro rey león a rayas, seguro que ya vuelves a dormir acurrucado a Rodó. Dale un beso y dile que cada vez que vemos un gato con cara de buenazo pensamos en él. Y haz el favor de no discutir con Neus, a quien también debes darle un beso. Que sepas, Hristillo que tienes un espacio en cada uno de nuestros corazones, que es tuyo, y que nunca nadie te lo quitará, por muchos quadrúepdos que puedan llegar en el futuro.

¡TE QUEREMOS, GUAPO!t