Nut, la nostra primera acollida

Primer de tot he de dir que les nostres acollides són com semi-acollides, perquè qui fa les acollides 100% són la Laura, el Tetu i les nenes. I com que venen a casa a passar els caps de setmana, nosaltres fem acollides a mitges, tot i que ens encarinyem dels gossos com si els tinguéssim 24/7.

Avui ha marxat la Tina, que ha estat la nostra segona acollida, però primer toca parlar de la Nut, que va ser la primera.

La Nut no havia tingut gaire sort en la seva vida. A principis d'any va anar a petar a la gossera de Cuenca, on l'esperança de vida sol ser més aviat curta. Va tenir sort i la protectora Animals Sense Sostre, de Gavà, la va portar cap a Catalunya i ens van demanar que l'ajudéssim a trobar casa.

Una familia es va enamorar d'ella, i la van tenir un mes, però la vam haver de retirar perquè no la tenien en condicions. I així va venir a casa amb nosaltres, perquè la Laura es va oferir a acollir-la.

Va venir amb molta por, però amb els dos mesos que la vam tenir va aprendre moltes coses, tot i que mai va acabar de refiar-se del Tetu que li devia recordar a algú que li portava mals records. L'Enric i la Rosa de Tàrrega, que ja s'havien interessat per adoptar la Nut just quan va anar amb l'altra família quan van saber el que li havia passat ens van dir que tenia un lloc a casa seva amb ells, la seva gossa Sole i la seva gateta.

A dalt la Nut amb la Mona, i a baix la Nut amb la Sole.

L'adaptació de la Nut a la seva nova família, a la definitiva, ha estat molt ràpida i estem molt contents perque sabem que se l'estimen molt. Ella també els estima, també ho sabem, perquè fa coses que ens ho demostren. A més, s'ha fet inseparable de la Sole.

Moltes gràcies Enric, Rosa, Sole i Micheta (i Sandra i Paquito) per estimar tant la Nut i haver-li donat l'oportunitat, per fi, de tenir una família definitiva.