Aquesta és la Sae.

Bufa! Si encara no us he presentat la Sae, la "nova" galga que aviat farà un any que va arribar!

La Sae és la meva galga, i jo sóc la seva humana. Això vol dir que és germana amb totes les de la llei de la Pixie, en Coet i la Jackson. Amb la resta de la tropa només és germana sense totes les de la llei, que no és poc.

Ara fa un any vam rebre una trucada d'una veterinaria de la Bisbal perquè un home li havia portat dos galgos de 3 anys i sans per sacrificar. Ella, s'hi va negar.  Vam negociar, ja que el caçador volia que els hi compréssim i vam aconseguir que ens els cedís a tos dos. Amb la Capi els vam anar a recollir la tarda del 13 de juny, sortint del meu examen de dret romà, mentre queia un diluvi universal.

La Sae i en Campeón, el seu inseparable company, a la Bisbal

Jo em vaig encarregar d'agafar la galga, que es deia Saeta. L'home va dir que era "muy arisca y estéril" però de seguida ens vam caure bé. Va estar dos mesos acollida al terreny, i jo l'anava a veure i la sociabilitzava. Vaig aconseguir que vingués quan em veia i li feia carícies, li parlava i li llegia coses. El 13 d'agost, dos mesos després d'haver arribar i quan ja feia un mes que el seu company inseparable havia trobat una familia adoptiva, la van venir a buscar a ella. 

L'Esther i en Joan de Figueres havien de ser la seva família. Jo els vaig explicar la seva història mentre la portàvem a banyar. I amb la Capi els vam donar les pautes de seguretat que havien de seguir, sobretot els primers dies, per tal que l'adaptació de la Saeta fos exitosa. Encara recordo que abans de marxar els vaig dir que s'emportaven la joia de la corona, i que si tenien qualsevol problema, per insignificant que els semblés, que em truquessin.  Es van endur el meu tresor i jo vaig estar molt contenta de que hagués trobat una família que l'estimaria molt.

Vaig ser taaaant innocent. A la mitja hora d'haver arribat a Figueres ja l'havien perdut. Evidentment es van passar pel forro totes les indicacions de seguretat que els havíem donat. Total, què hem de saber nosaltres de l'adaptació de galgos que no sàpiguessin ells, no? I penseu que em van trucar? Nooo. Al cap de tres hores vaig trucar jo per preguntar com havia anat l'arribada a casa "Malament, s'ha escapat". Feia una hora i mitja que l'havien perdut i no havien dit res. Be, nois, bé.

Els següents dies van ser com un malson. Viatges en cotxe amunt i avall, per camps, camins, carreteres. La N-II i l'A7 allà al costat, tempesta, tramuntana, el pont d'agost. Gana, son... i què? La Saeta estava perduda, sola i segur que morta de por, Cada dia quan sortia de casa, amb els meus companys, estava convençuda de que avui seria el dia, llavors arribava a aquelles grans esplanades que envolten Figueres i em queia l'ànima als peus. Com podria trobar una gossa sense cap tipus de referència, doncs encara no havia estat mai a la que havia de ser casa seva, enmig de tot aquell descampat? Era impossible!

Impossible? No hi ha res impossible, i el dissabte 16 la vam trobar, gràcies a la col·laboració ciutadana, en especial de la gent del càmping Pous i del ciclista Sant Puig, que va trucar indicant-me on l'havia vist. Això si, l'havien atropellat. 

16 d'agost de 2008 a casa!

Vam haver de passar 3 operacions, 3 mesos i mig de repós gairebé absolut, en que el menjador de casa es va convertir en una sala de recuperació veterinària, presidida per un gran transportí ple de mantes i coixins on la Sae dormia. Temps en el que l'Esther i en Joan no van trucar ni un sol dia per preguntar com estava la "seva" gossa, tampoc van ajudar ni amb un miserable euro per fer front a les operacions.

En principi estava acollida, però un dia del mes de novembre li vaig dir "Sae, hem fet reunió familiar i et quedes". Com si ho hagués entés, des d'aquell dia és una gossa molt més oberta i sociable. Ha perdut una pota, que la té inutilitzada, però és feliç. Ara haurem de començar piscina per veure si podem recuperar una mica de mobilitat. Ja posarem vídeos. Per cert, va alta.

Com veieu, el 13 d'agost va ser un dia d'inflecció en la vida de la Sae. Va deixar enrera la Saeta, una galga muy arisca y estéril per convertir-se en la Sae una galga simpàtica que desborda carinyo i que de seguida que puguem haurem d'esterilitzar.

Sae, t'estimo!