Som en Lance i la Cleo i som gossos feliços. Desgraciadament no tots els gossos poden dir el mateix.Ahir ens van dur al veterinari a vacunar, i vam sortir-ne molt contents i molt tristos. Molt contents perquè ens van donar 4 galetes a cada un, i molt tristos perquè mentre esperàvem vam sentir unes coses que ens van fer molta llàstima.
Mentre ens esperàvem hi havia més gossos. N'hi havia dos, de més grossos que nosaltres, que el seu humà va dir que eren caçadors. Va dir que acabaven de caçar 12 perdius! I estava molt content! Una vegada en Hristo va caçar un ocell i la mama el va renyar molt, i aquells n'havien matat 12 i el seu humà estava content... Però no estem tristos per això. Ja sabem que a tots els gossos els toquen humans diferents. A nosaltres ens renyen si cacem ocells i hi ha humans que renyen als seus gossos si pugen al sofà. El que ens va fer estar molt tristos va ser quan el seu humà va dir que mai havia tingut un gos que es fes vell. Va dir que o els hi tiraven un tret, o els pessigava el mosquit... Vam estar molt tristos per aquells dos gossos, i per tots els gossos que no arribaran a vells, no perquè es posin malalts o perquè un dia sense voler un cotxe els atropelli. Ens vam posar molt tristos per tots aquells gossos que no arribaran a vells perquè sempre han estat tractats com un instrument al que no es dòna cap valor com a ésser viu, i pel qual no val la pena ni gastar-se els € que val el collar que els protegeix de la leishmania. I vam estar molt tristos perquè de gossos que no són tractats amb el respecte que mereixen com a éssers únics i irrepetibles, sabem que n'hi ha molts, i que no hem d'anar gaire lluny per trobar-los.
- Cleo i Lance
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada