diumenge, 16 de novembre del 2008

TANQUE, PRE-ADOPTAT! / ¡TANQUE, PRE-ADOPTADO!

Fa uns dies parlava amb l'Helena, mami d'acollida d'en Coet i una excel·lent persona amb la qui, afortunadament, mentenim el contacte periòdic.

Poc després d'adoptar en Coet els va arribar al Refugio escuela un altre cas de sarna, en Tanque, un bulldog anglès que algú va abandonar deixant-lo lligat a un arbre. Per raons obvies, a l'Helena li va tocar molt el cor, i d'ençà d'aquell moment nosaltres també hem anat seguint la evolució d'en Tanque.

Ell no ha tingut la mateixa sort que el nostre Coet.Primer una família el va adoptar i en una visita de seguiment van eure que no el tenien en condicions i va tornar al refugi. Per què la gent adopta animals si no els volen? Després una altra família el va adoptar i al poc temps el va tornar. I el que necessita un gos amb sarna és tranquilitat i estabilitat, cosa que el pobre Tanque no ha trobat.

La sarna li ha anat empitjorant i ara, que ja fa més d'un any que va arribar al refugi, la situació començava a ser molt preocupant. L'altre dia li vaig dir a l'Helena que el posaríem al blog, per veure si algú s'enamorava d'ell i podia trobar la família que tant necessita. Però ahir, quan vaig entrar a la web del refugio per mirar unes dades vaig veure que està pre-adoptat! No sabeu la il·lusió que em va fer.

Tanque, a la tercera va la vençuda. Desitgem que aquesta família t'estimi i et cuidi per sempre, perque t'ho mereixes!

Hace unos días hablaba con Helena, mami de acogida de Coet y una excelente persona con quien, afortunadamente, mantenemos contacto periódico.

Poco después de adoptar a Coet llegó al Refugio escuela otro caso de sarna, Tanque, un bulldog inglés que alguen abandonó dejándolo atado a un árbol. Por razones obvias, a Helena le tocó el corazón, y desde ese momento nosotros también hemos seguido la evolución de Tanque.


Él no ha tenido la misma suerte que nuestro Coet. Primero una familia lo adoptó y en una visita de seguimiento vieron que no lo tenían en condiciones y volvió al refugio. ¿Por qué la gente adopta animales si no los quieren? Después otra familia lo adoptó y al poco tiempo lo devolvieron. Y lo que necesita un perro con sarna es tranquilidad y estabilidad, cosa que el pobre Tanque no ha encontrado.


La sarna le ha ido empeorando y ahora, que hace más de un año que llegó al refugio, la situación empezaba a ser muy preocupante. El otro día le dije a Helena que lo pondríamos en el blog, para ver si alguien se enamoraba de él y podía encontrar la familia que tanto necesita. Pero ayer, cuando entré a la web de el refugio para mirar unos datos vi que está ¡pre-adoptado! No sabéis la ilusión que me hizo.

Tanque, a la tervera va la vencida. Deseamos que esta familia te quiera y te cuide para siempre, ¡porque lo mereces!

dilluns, 27 d’octubre del 2008

LA LINDA JA HA ESTAT TROBADA / LINDA HA SIDO ENCONTRADA

Doncs si,  la Linda ha aparegut!

Ara marxa cap a una casa d'acollida i properament serà entregada a una nova família adoptiva.

Molta sort, Linda, en la teva nova etapa!

Pues si, ¡Linda ha aparecido!

Ahora se va a una casa de acogida y en breve será entregada a una nueva familia adoptiva.

¡Mucha suerte, Londa, en tu nueva etapa!

divendres, 24 d’octubre del 2008

LINDA: PERDUDA A GIRONA / LINDA: PERDIDA EN GIRONA

Avui, 24 d'octubre, ens acaben de passar l'avís de la pèrdua de la Linda a Sarrià de Ter (Girona).

La Linda és una galga de color daurat, de mida no molt gran i molt espantadissa.

S'ha perdut en una zona molt perillosa degut a la proximitat de la N-II.

Si le veieu, si us plau, contacteu amb nosaltres al correu info@galgos112.com o als telèfons 616.66.23.61, 696.05.80.03 o 667.23.48.90

Hoy, 24 de octubre, nos acaban de pasar el aviso de la pérdida de Linda en Sarrià de Ter (Girona).

Linda es una galga de color dorado, no muy grande de tamaño y muy asustadiza.

Se ha perdido en una zona muy peligrosa debido a la proximidad de la N-II.

Si la veis, por favor, contactad con nosotros al correo info@galgos112.com o a los teléfonos 616.66.23.61, 696.05.80.03 o 667.23.48.90

dimecres, 21 de maig del 2008

galgos112 - adopta un galgo

Fa dies que no escrivim res perquè, tal com ja havíem dit, hem estat treballant en un nou projecte que ens feia molta il·lusió, i alhora ens prenia bona part del temps. I ara que tenim un momentet us el presentem:

feu click a la imatge per veure la carta en gran
Podeu saber més de galgos112 si visiteu la nostra web: http://www.galgos112.com o http://www.adoptaungalgo.com


Hace días que no escribimos nada porque, como ya habíamos dicho, hemos estado trabajando en un nuevo proyecto que nos hacía mucha ilusión, y a la vez nos tomaba gran parte del tiempo. Y ahora que tenemos un momentito os lo presentamos.:

haz click en la imagen para ver la carta en grande
Podéis saber más acerca de galgos112 si visitáis nuestra web: http://www.galgos112.com o http://www.adoptaungalgo.com

dilluns, 5 de maig del 2008

Epi, 05/05/1998-05/05/2008

Faig una pausa en l'estudi perquè avui fa 10 anys que l'Epi, el nostre primer quadrúpedo, ens va deixar, i no volia que acabés el dia sense recordar-lo al que també és el seu blog.

Per mi l'Epi és una peça clau de la meva infantesa i adolescència. Va arribar a casa que jo acabava de fer 3 anys i se'n va anar que estava a punt de fer-ne 18. Hi va ser sempre, i encara hi és. En la memòria, en les fotos i en en Lance.

Epi, des d'allà on ets, no sé com t'ho fas, però estic segura que et comuniques amb en Lance. A mesura que es va fent més guapo es va tornant més rondinaire, a més dorm al teu racó. Cada dia és més clavat a tu i a nosaltres ens agrada reconèixer-te en ell. És com si no haguessis marxat.

De vegades intento imaginar-te ara, entre el caos quadrúpedo que hi ha a casa. Estaries tant enfadat!!! Tu, que no soportaves els gossos, però que sempre acabaves fent de cangur de tots i aguantant els seus jocs de cadells.

Epifanio, avui fa 10 anys que vas marxar, però a casa et seguim recordant, i estimant, com el primer dia.


Hago una pausa en el estudio porqué hoy hace 10 años que Epi, nuestro primer quadrúpedo, nos dejó, y no quería que terminara el día sin recordarlo en el que, también, es su blog.

Para mi Epi es una pieza clave de mi infancia y adolescencia. Llegó a casa cuando yo acababa de cumplir 3 años y se fue cuando estaba a punto de cumplir los 18. Estuvo aquí siempre, y aun está. En la memoria, en las fotos y en Lance.

Epi, desde allá donde estás, no se como lo haces, pero estoy segura que te comunicas con Lance. A medida que se hace más gupo se vuelve más gruñón, además duerme en tu rincón. Cada día es más clavado a ti, y a nosotros nos gusta reconocerte en él. Es como si no te hubieras marchado.

A veces intento imaginarte ahora, entre el caos quadrúpedo que hay en casa ¡¡¡Estarías tan enfadado!!! Tú, que no soportabas a los perros pero que siempre acababas haciendo de canguro de todos y aguantando sus juegos de cachorros.

Epifanio, hoy hace 10 años que te fuiste, pero en casa te seguimos recordando, y queriendo, como el primer día.

diumenge, 27 d’abril del 2008

Estem vius! / ¡Estamos vivos!

Passem per aquí per donar senyals de vida. Estem bé, en Coet, la Cleo, la Mona i la Pixie engostipats, però bé.

Aquests dies anem una mica atrafagats preparant un projecte que ens fa mnolta il·lusió i que ben aviat us presentarem.

Inés, els de les fotos amb la Piula som nosaltres. A en Lance i la Nanny ja els has conegut, la galga negra que es veu es la Lua, i la senyora de la jaqueta vermella la Mariona (la meva mare), jejejeje.

Pasamos por aquí para da señales de vida. Estamos bien, Coet, Cleo, Mona y Pixie resfriados, però bien.

Estos días estamos un poco atareados preparando un proyecto que nos hace mucha ilusión y que pronto os presentaremos.

Inés, los de las fotos cpn Piula somos nosotros. A Lance y Nanny ya los has conocido, la galga negra que se ve es Lua y la señora de la chaqueta roja es Mariona (mi madre), jejejeje

dimarts, 15 d’abril del 2008

Shhh, queadrúpedos dormint / Shhh, quadrúpedos durmiendo

En primer lloc, deixeu-me donar-vos les gràcies a tots els que vau dedicar uns moments a escriure algo per en hristo. Moltes gràcies.

A casa la vida segueix, i avui us porto una cosa més divertida. L'altre dia em vaig aixecar a la nit perquè tenia set, i no em vaig poder resistir a fer-los fotos a tots, alguns més dormits que els altres.

Són guapos, eh!

En primer lugar dejadme darops las gracias a todos los que dedicásteis unos momentos a escribir algo para Hristo. Muchas gracias.

En casa la vida sigue, y hoy traigo una cosa más divertida. El otro día me levanté por la noche porqué tenía sed, y no me pude resistir a hacer lacerles fotos a todos, algunos más dormidos que otros.

Son guapos, eh!

dimarts, 8 d’abril del 2008

Hristo

M'ha costat molt trobar el moment per posar-me a escriure aquesta entrada, i desijtaria no haver d'escriure-la. Perquè sempre és difícil venir a dir que ens ha deixat un quadrúpedo, però quan aquest quadrúpedo era el veterà de la colla i estava bé de salut, encara m'ho sembla més.

El diumenge es van donar un cúmul de desgraciats desproposits que van acabar amb la vida d'en Hristo. I a nosltres ens ha deixat molt tristos.

Hristo, el nostre rei lleó de ratlles, segur que ja tornes a dormir acurrucat a en Rodó. Fes-li un petó i diga-li que cada vegada que veiem un gat amb cara de bonàs pensem en ell. I fes el favor de no discutir amb la Neus, a qui també li has de fer un petó. Sàpigues, Hristillo, que tens un espai a cada un dels nostres cors, que és teu, i que mai mingú te'l prendrà, per molts quadrúpedos que puguin venir en el futur

T'ESTIMEM, GUAPO!

Me ha costado mucho encontrar el momento para ponerme a escribir esta entrada, y desearía no tener que escribirla. Porqué siempre es difícil venir a contar que nos ha dejado un quadrúpedo, pero cuando este quadrúpedo era el veterano del grupo y estaba bien de saluf aun me parece que lo es más.

El domingo se dió un cúmulo de desgraciados despropositos que acabaron con la vida de Hristo. Y a nosotros nos ha dejado muy tristes.

Hristo, nuestro rey león a rayas, seguro que ya vuelves a dormir acurrucado a Rodó. Dale un beso y dile que cada vez que vemos un gato con cara de buenazo pensamos en él. Y haz el favor de no discutir con Neus, a quien también debes darle un beso. Que sepas, Hristillo que tienes un espacio en cada uno de nuestros corazones, que es tuyo, y que nunca nadie te lo quitará, por muchos quadrúepdos que puedan llegar en el futuro.

¡TE QUEREMOS, GUAPO!t

divendres, 4 d’abril del 2008

Pixie & Lua

Des de que han arribat, i ja fa més d'un mes, encara no hem fet cap explicació de com els hi va la vida a casa a la Pixie i la Lua. Avui us explicarem una mica com són:

PIXIE:
Primer de tot hem de dir que la Pixie té uns quants anys més dels que ens pensàvem. En té uns 14. És una gosseta independent, però alhora li encanta que li facin carícies i que la respallin. Segurament és independent degut al seu estat: cega d'un ull i bastant sorda, però tot i anar a la seva sap que és una més del grup i li agrada formar-ne part. De vegades li passen coses típiques de la seva edat i es desorienta una mica, però de seguida la fem tornar a lloc. Ahir, per exemple, quan era l'hora d'anar a dormir vaig moure el seu llit perquè em semblava que estaria millor a un altre lloc. Al moure'l la Cleo s'hi va jeure i va deixar el seu buit. Aixó va despistar la Pixie, que anava amunt i avall buscant el seu llit del lloc on ja l'havíem tret. Ho vam solucionar ràpid agafant-la a coll i posant-la nosaltres al llit.
Una cosa en la que l'edat no l'afecta gens és en les ganes de passejar. Es posa contentíssima quan veu que treiem les corretges per anar a la pineda, i allà no para d'anar amunt i avall.
La cosa que li agrada més, però, és menjar. Pot ser que no hi vegi ni hi senti gaire bé, però us asseguro que l'olfacte el té perfecte i no es deixa perdre cap oportunitat de rebre una xuxe..

LUA:
L'Ana, la seva mami d'acollida, la defineix com una supervivent, i és que és això el que és la Lua. Mica en mica s'ha acostumat a que ja no ha de patir, que se li han acabat les misèries, però no deixa de ser una gossa molt cautelosa amb tot allò que li és nou i tímida amb la gent que no coneix. També es va acostumant a veure'ns passar amb l'escombra o amb algun pal sense espantar-se. Els primers dies només veure'ls ja s'ajupia ben quieta. Ara ja no.
Li encanta per sobre de totes les coses que l'acaricïn, i no es talla un pèl en gairebé exigir que li rasquis el cap. Suposo que és el que passa quuan una gossa descobreix les carícies als 9 anys d'edat.
De caràcter és una líder. Es nota que s'ha hagut d'espavilar durant molta anys. Ella controla la manada i protegeix de forma especial en Coet i la Fly el ue ens va suposar que estava acostumada a defensar els seus petits.

En fin, que estem molt contents de tenir-les a totes dues. Totes dues són unes iaies encantadores i ens alegra veure amb quina rapidesa s'han adaptat a ser dues més de la família.

Desde que llegaron, y ya hace más de un mes, aun no hemos hecho ninguna explicación de como les va la vida en casa a Pixie y Lua. Hoy os explicaremos un poco como son:

PIXIE:
Antes que nada debemos decir que Pixie tiene unos cuantos años más de los que pensábamos. Tiene unos 14. Es una perrita indeppendiente, pero a la vez le encanta que le hagan caricias y que la cepillen. Seguramente es independiente debido a su estado: ciega de un ojo y bastante sorda, pero a pesar de ir a la suya sabe que es una más deñ grupo del cual le gusta formar parte. A veces le pasan cosas típicas de su edad y se desorienta un poco, pero enseguida la ayudamos a volver a sitio. Ayer, por ejemplo, a la hora de irse a dormir movi su cama porqué me parecía queestaría mejor en otro sitio. Al moverlo Cleo se cambió de cama y dejó la suya vacía. Ésto despistó a Pixie que iba arriba y abajo buscando su cama del sitio de donde ya la habíamos movido. Lo solucionamos rápido cogiéndola en brazos y dejándola nosotros en su cama.
Una cosa en que la edad no le afecta en nada es las ganas de salir a pasear. Se pone contentísima cuando ve que sacamos las correas para ir a la pineda, y allí no para de ir arriba y abajo.
Pero la cosa que le gusta más es comer. Puede que no vea ni escuche muy bien, pero os aseguro que el olfato lo tiene perfecto y no se deja perder ni una oportunidad de recibir una chuxhe.

LUA:
Ana, su mami de acogida, la define como una superviviente, y es que esto es lo que es Lua. Poco a poco se ha acostumbrado a qua ya no debe preocuparse, que se le han terminado las miserias, pero deja de ser una perra muy cautelosa con todo aquello que le es nuevo y tímida con la gente que no conoce. También se va acostumbrabdo a vernos pasar con la escoba o con algín palo sin asustarse. Los primeros días se quedaba bien quita agachada. Ahora ya no.
Le encanta, por encima de todas las cosas, que la acaricien, y no se corta un pelo en casoi exigir que le rasquen la cabeza. Supongo que es lo que pasa cuando una perra descubre las caricias a los 9 años de edad.
De carácter es una líder. Se nota que se ha tenido que espavilar durante muchos años. Ella controla la manada y protege de forma especial a Coet y Fly, lo que nos hace suponer que estaba acostumbrada a defender a sus pequeños.

En fín, que estamos muy contentos de tenerlas a las dos. Las dos son unas abuelas encantadoras y nos alegra ver con qué rapidez se han adaptado a ser dos más de la familia.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Enhorabona, Fabianne ¡ Enhorabuena, Fabianne

Tenim l'ordinador espatllat, però passem per aquí amb el portàtil per deixar-vos les últimes notícies de la Fabianne. Us enrecordeu de qui és, no? Aquella galga que van trobar a principis de desembre de l'any passat amb moquillo que per molts era una cas perdut. No valia la pena gastar ni un esforç per ella, i tampoc calia demanar ajuda difonent el seu cas, ja que no s'ha de jugar amb els sentiments de la gent. Doncs deixeu-me que dediqui a tots els que fa 4 mesos pensaven així una GRAN BUTIFARRA, perquè avui la Fabi és una galga recuperada, concretament és una sloughi recuperada. Segur que ara no li farien tants fàstics, ja que una vegada recuperada s'ha pogut veure que és d'una raça "exclusiva" de la qual se'n veuen pocs exemplars. Us imagineu com fardarien, alguns dels que fa 4 mesos li van donar l'esquena, passejant amb ella?

Fabi, estem molt contents per tu, i des d'aquí li volem agrair a la Neyda i el seu xicot tot l'esforç que han posat en tu. Tots tres us mereixieu aquest final.

Tenemos el ordenador estropeado, pero pasamos con el portátil para dejaros las últimas noticias de Fabianne. ¿Os acordáis de quien es Fabianne, no? Aquella galga que se encontraron a principios del mes de diciembre del año pasado con moquillo, que para muchos era un caso perdido. No merecía la pena gastar ni un esfuerzo en ella, y tampoco se debía difundir su caso ya que no se puede jugar con los sentimientos de la gente. Pues dejadme que dedique a todos los que en el mes de diciembre pensaban así un GRAN CORTE DE MANGAS, porqué hoy Fabi es una galga recuperada, concretamente es una sloughi recuperada. Seguro que ahora no le harían tantos ascos, ya que una vez recuperada se ha podido ver que es de una raza "exclusiva" de la cual se ven pocos ejemplares. ¿os imagináis como fardarían, algunos de los que hace 4 meses le dieron la espalda, paseando hoy con ella?

Fabi, estamos muy contentos por ti, y desde aquí queremos agradecer a Neyda y a su chico todo el esfuerzo que han puesto en ti. Los tres os mereceis este final.

dimecres, 26 de març del 2008

La nit dels disbarats / La noche de los disparates

Conviure amb 6 quadrúpedos comporta molts moments gratificants, però també n'hi ha alguns en que els facturaries a tots amb bitllet de només anada a Pernambuco, Abu Dhabi o directament a la quarta lluna de Júpiter.

Ahir a la nit vam viure unb d'aquests moments de bogeria colectiva. Desrprés de fregar pipins del menjador, suposadament de la Pixie, de la que he de dir que és un encant de gossa de 14 anys, la Mariona es va trobar una sèrie de pipins d'en Coet a l'habitació on ell menja i dorm. En Coet des de fa relativament poc fa pipí com un mascle adult, aixecant la pota, i des de fa dues o tres setmanes el fa dins de casa... I per si aixó no fos poc, mentre estàvem fregant els pipins d''en Coet en Josep en va trobar un altre, de la Dora, sobre el llit.

Per matar-los.

Convivir con 6 quadrúpedos supone muchos mmentos gratificantes, pero también hay algunos en que los facturarías a todos con billete de sólo ida a Pernambuco, Abu Dhabi o directamente a la cuarta luna de Júpiter.

Ayer por la noche vivimos uno de estos momentos de locura colectiva. Después de fregar meados del comedor, supuestamente de Pixie, de la que debo decir que es un encanto de perra de 14 años, Mariona se encotró con otra serie de meados de Coet en la habitación donde él come y duerme. Coet desde hace relativamente poco hace el pipí como los machos adultos, levantando la pata, y desde hace dos o tres semanas lo hace dentro de casa... Y por si esto fuera poco, mientras estábamos fregando los meados de Coet Josep encotró otro, de Dora, encima de su cama.

Para matarlos.

dilluns, 24 de març del 2008

Spam al blog

Fa molts anys que tenim internet. El primer mòdem que va entrar a casa ho va fer l'any 1995, un de 33kb que era rapidíssim comparat amb els de 14 de l'època. Això vol dir que hem conegut moltes varietats de l'spam. Per qui no sàpiga que és l'spam us deixem l'enllaç a la seva definició de la wikipedia (en castellà, que està més completa que la definició de la wiquipèdia catalana). És una cosa que sempre m'ha molestat molt, tot i que mai l'he patit en excés, ja he procurat que no em passés.. Des de fa unes setmanes està invadint la blogsfera, deixant comentaris a les entrades com ara aquesta:
Sempre les esborro, tot i que a mi no m'afecten doncs a casa des de fa anys som usuaris de Mac i no de PC-Windows (recomanem el canvi), però em molesten perquè poden fer mal. És per això que estic pensant posar que quan s'escriguin comentaris a les nostres entrades s'hagi d'escriure una paraula com ja fan els Canine Kids al seu blog.:


Els robots que distribueixen de forma massiva l'spam, de moment, són incapaços de repetir les paraules, que van variant.

Ni a mi ni als Quadrúpedos ens acaba d'agradar la idea però ens estimem més això que un blog ple d'spam. Ens ho estem pensant i acceptem opinions.

Hace muchos años que tenemos internet. El primer módem que entró en casa lo hizo el año 1995, uno de 33kb, que era rapídisimo comparado con los de 14 de la època. Esto quiere decir que hemos conocido muchas variedades de spam. Para quien no sepa que es el spam os dejamos el enlace a su definición en la wikipedia. Es una cosa que siempre me ha molestado mucho, a pesar de que nunca me ha afectado en exceso, ya he procurado que no me pasara. Desde hace unas semanas está invadiendo la blogsfera, dejando comentarios en las entradas parecidas a esta:
Siempre las borro, a pesar que a mi no me afectan pues en casa desde hace años somos usuarios de Mac y no de PC-Windows (recomendamos el cambio), pero me molestan porqué pueden hacr daño. Es por esto que estoy pensando poner que cuando se escriban comentarios a nuestras entradas se tenga que escribir una palabra como ya lo hacen los Canine Kids en su blog:


Los robots que distribuyen el spam de forma masiva, de momento, son incapaces de repetir las palabras, que van cambiando.

Ni a mi ni a los Quadrúpedos nos termina de gustar la idea pero preferimos esto a un blog repleto de spam. Nos lo estamos pensando y aceptamos opiniones.

diumenge, 16 de març del 2008

Seguim d'aniversari / Seguimos de cumpleaños

El dia 10 vam celebrar l'aniversari de la Dora, que diu que us doni les gràcies a tots els que la vau felicitar, però és que el divendres 14 va ser el de la Mona, que va fer 2 anys. A més, segons la llibreta d'en Coet, també va nèixer a principis de març, és a dir que qualsevol dia d'aquests, si no l'ha fet ja, en farà 1.

Així, doncs...

PER MOLTS ANYS MONA!!!!!
PER MOLTS ANYS COET!!!!!

El día 10 celebramos el cumple de Dora, que dice que os dé las gracias a todos los que la felicitásteis, pero es que el viernes 14 fue el de Mona, que cumplió 2 años. Además, según la cartilla de Coet también nació a principios de marzo, así que cualquier día de estos, si no lo ha cumplido ya, cumplirá 1.

Pués...


¡¡¡¡¡MUCHAS FELICIDADES, MONA!!!!!
¡¡¡¡¡MUCHAS FELICIDADES, COET!!!!!

dilluns, 10 de març del 2008

Per molts anys, Dora!!!!

Avui fa un any, al matí, la Mariona, en Josep, la Presi i jo pujàvem al cotxe camí de Sant Cugat. Vam anar cantant tot el camí la cançó de la Presi: "Yijah! Tipi tipah! Texas allá voy!", mentre els seus cavalls imaginaris feien còrrer el cotxe per l'autopista. Cap a les 12 vam arribar, la Liran ens esperava amb les seves dues nenes: La Monroe i la Dora, la nostra Dora.

Avui fa un any que la tením a casa, i com que a la data de naixement de la seva llibreta posa Març del 2001 ho celebrem tot junt: el dia d'arribada a casa i el seu aniversari, que aquest any és el seté.

PER MOLTS ANYS, DORA!!!!!

Hoy hace un año , por la mañana, Mariona, Josep, la Presii y yo subíamos al coche rumbo Sant Cugat. Fuimos todo el camino cantando la canción de la Presi: "Yijah! Tipi tipah! Texas allá voy!", mientras sus caballos imaginarios hacían correr nuestro coche. Llegamos hacia las 12, Liran nos esperaba con sus dos niñas: Monroe y Dora, nuestra Dora.

Hoy hace un año que la tenemos en casa, y como en la fecha de nacimiento de su cartilla dice Marzo del 2001 lo celebramos todo junto: el día que llegó a casa y u cumple, que este año es el séptimo.

¡¡¡¡¡MUCHAS FELICIDADES, DORA!!!!!

dijous, 6 de març del 2008

Què és la velocitat? / ¿Qué es la velocidad?

Segons el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana:
Velocitat: 1. Relació entre la variació que experimenta un paràmetre s característic d'un sistema físic i el temps t transcorregut per a la producció d'aquesta variació. 2. Rapidesa en el moviment d'un vehicle ideal, en condicions de seguretat preestablertes, que defineix les característiques de projecte d'una via o d'un tram d'ella

Según el diccionario de la Real Academia Española:
Velocidad: 1. Ligereza o prontitud en el movimiento. 2. Magnitud física que expresa el espacio recorrido por un móvil en la unidad de tiempo. Su unidad en el Sistema Internacional es el metro por segundo (m/s).

Però moltes vegades una imatge val més que mil paraules, i la Nanny ens ho vol demostrar.
Pero muchas veces una imagen vale más que mila palabras, y Nanny nos lo quiere demostrar.

Això és velocitat. / Esto es velocidad.


dimecres, 5 de març del 2008

A reveure, Lupe! / ¡Hasta luego, Lupe!

El mes de novembre de l'any passat us presentàvem la Lupe, una galga de 14 anys que havia estat adoptada per la Yolanda, en Gotto i la Puca.
Avui la Lupe ens ha deixat, i des d'aquí volem fer-li arribar a la seva família una forta abraçada, i agrair-los haver-li donat a la Lupe els que segur han estat els 4 millors mesos de la seva vida. Moltes gràcies!

El mes de novuembre del año pasado os presentamos a Lupe, una galga de 14 años que había sido adoptada por Yolanda, Gotto y Puca.
Hoy Lupe nos ha dejado, y desde aquí queremos hacer llegar a su familia una fuerte abrazo, y agradecerles haberle dado a Lupe los que seguro han sido los 4 mejores meses de su vida. ¡Muchas gracias!

dimarts, 4 de març del 2008

En només 24 hores / En sólo 24 horas

03/03/2008, 9 del matí:
Em dic Sabrina i bordo castellà. Des de casa meva veig l'oceà Atlantic. Sóc una galga en acollida.

04/03/2008, 9 del matí:
Em dic Lua i bordo català. Des de casa meva veig el mar Mediterrani. Sóc una galga adoptada.

03/03/2008, 9 de la mañana:
Me llamo Sabrina y ladro castellano. Desde mi casa veo el océano Atlántico. Soy una galga en acogida.

04/03/2008, 9 de la mañana:
Me llamo Lua y ladro catalán. Desde mi casa veo el mar Mediterráneo. Soy una galga adoptada.

diumenge, 2 de març del 2008

Sensible

Els galgos són, en la seva majoria, uns gossos molt sensibles. A més, tant la Dora com la Mona són molt expressives, per tant és fàcil veure quan alguna cosa falla al seu caparró. El dia que va arribar la Pixie la Dora no es va enfadar, no la va grunyir ni la va marcar, però estava moixa. Arreglar.ho va ser tan fàcil con agafar-la i asseure-me'la a la falda per fer-li una sessió de mimos per ella sola, dient-li lo guapa que és, com l'estimem i fent-la sentir una mica important.

Los galgos son, en su mayoría, unos perros muy sensibles. Además, tanto Dora como Mona son muy expresivas, por lo tanto es fácil ver cuando algo falla en su cabecita. El día que llegó Pixie Dora no se enfadó, no la gruñó ni la marcó, pero estaba tristona. Arreglarlo fue tan fácil como cogerla y sentarla conmigo para hacerle una sesión de mimos para ella sola, diciéndole lo guapa que es, cuanto la queremos y haciéndole sentir un poco importante.

dissabte, 1 de març del 2008

Pixie, que comença com pineda / Pixie, que empieza como pineda

Aquesta tarda la Pixie ha conegut la pineda, el lloc on anirà gairebé totes les tardes. Hi ha conegut a la Nika, la Ketta, la Iona, en Harpo, la Nanny i la Fly. També els cavalls, és clar, que avui no eren amb nosaltres, però amb la Nanny se n'ha anat una estona a les quadres. Cap problema amb ningú. Al principi ha anat lligada, ha investigat una mica i després l'hem deixat anar. Ha anat molt a la seva, com si conegués la pineda de tota la vida. Amb qui ha encaixat millor ha estat amb la Nanny, a la que ha seguit durant molta estona.

Esta tarde Pixie ha conocido la pineda, el sitio donde irá casi cada tarde. Allí ha conocido a Nika, Ketta, Iona, Harpo, Nanny y Fly. También a los caballos, obviamente, que hoy no estaban con nosotros, pero con Nanny se ha ido un rato a las cuadras. Ningú problema con nadie. Al principio iba con la correa, ha investigado un poco y después la hemos desatado. Ha ido muy independiente, como si conociera la pineda de toda la vida. Con quien ha encajado mejor ha sido con Nanny, a la que ha perseguido durante mucho rato.

Per altra banda, volem presentar-vos un nou blog, que demostra que la blogsfera, com el món real, és un mocador. A través del blog dels arreplegats, hem anat a petar al blog de la Marta, The Nana's Family. La curiositat és la que Marta i jo ens coneixem de tota la vida. Vam anar juntes al cole dels 3 als 18 anys!

Por otro lado, queremos presentaros un nuevo blog, que demuestra que la blogsfera, como el mundo real, es un pañuelo. A través del blog de los "arreplegats", hemos ido a parar al blog de Marta, The Nana's Family. La curiosidad es que Marta y yo nos conocemos de toda la vida. Fuimos juntas al cole de los 3 a los 18 años!

dijous, 28 de febrer del 2008

Per en Marc de Sant Gregori / Para Marc de Sant Gregori

Hola amic Marc. Saps qui sóc? Sóc la Pixie. Mira, ara jo també tinc blog!
T'explico que gràcies a la campanya de difusió que heu fet des de casa teva, m'ha conegut una família de Sant Feliu i des d'aquest matí visc amb ells.
Aquí, com al refugi on he viscut gairebé un any, també hi tinc germans i germanes. Hi ha unes quadrúpedes que es diuen Cleo i Dora i un quadrúpedo que es diu Lance amb els que ens hem flairat, i un altre que es diu Coet que des de que m'ha vist s'ha enamorat de mi i m'atabala molt. Jo el bordo i ell contesta. Els humans, que els meus nous germans m'han dit que es diuen bípedos, diuen que amb un parell de dies ens haurem acostumat l'un a l'altre i ell no serà tan pesat i jo el toleraré més. Segur que si, perquè sembla un bon noi.
Diuen els bípedos que li diguis a la mama que es posi en contacte amb ells fent servir l'"imail", que jo no tinc ni idea de què és n.murla(at)gmail.com per veure si algun dia ens podeu venir a veure.

Hola amigo Marc. ¿Sabes quien soy? Soy Pixie. ¡Mira, ahora yo también tengo blog!
Te cuento que gracias a la campaña de difusión que habéis hecho desde tu casa, me ha conocido una familia de Sant Feliu y desde esta mañana vivo con ellos.
Aquí, como en el refugio donde he vivido casi un año, también tengo hermanos y hermanas. Hay unas quadrúpedas que se llaman Cleo y Dora y un quadrúpedo que se llama Lance con los que nos hemos olisqueado, y otro que se llama Coet que desde que me ha visto se ha enamorado de mi y no para de marearme. Yo le ladro y él me responde. Los humanos, que mis nuevos hermanos me han dicho que se llaman bípedos, dicen que en un par de días nos habremos acostumbrado el uno al otro, y él no será tan pesado y yo le toleraré más. Seguro que si, porqué parece un buen chico.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Ooops... we did it again!

Si, com diu la cançó, ho hem tornat a fer.
Deu ser que som una mica patates... o una mica massoques.

Si, como dice la canción, lo hemos vuelto a hacer.
Debe ser que somos un poco patatas... o un poco masocas.

Aquesta és la Sabrina. Ara és a Cádiz i arribarà la setmana vinent o l'altra. Té uns 9 anys.

Esta es Sabrina. Ahora está en Cádiz, y llegará la semana que viene o la otra. Tiene unos 9 años.

I aquesta és la Pixie. Té uns 10 anys, és cega d'un ull, una mica sorda i està una mica passada de pes. La vaig conèixer gràcies al blog d'en Nervi, en Negrito i en Donald. La vaig apadrinar el diumenge i avui l'hem anat a conèixer amb la Capi, que s'ha enamorat d'un mastí.. Em penso que a casa tothom es va fent a la idea de que tard o d'hora, si no l'adopten abans, acabarà vivint amb nosaltres.

Y esta es Pixie. Tiene unos 10 años, es ciega de un ojo, un poco sorda y está algo pasada de peso. La conocí gracias al blog de Nervi, Negrito y Donald. La apadriné el domingo y hoy hemos ido a conocerla con la Capi, que se ha enamorado de un mastín. Me parece que en casa todo el mundo se va haciendo a la idea de que tarde o temprano, si no la adoptan antes, acabará viviendo con nosotros.

Aquest és el "petitó" del que s'ha enamorat la Capi. O potser s'ha enamorat ell d'ella? :)

Este es el "pequeñajo" del que se ha enamorado la Capi. ¿O quizás se ha enamorado él de ella? :)

dilluns, 25 de febrer del 2008

Recollint premis / Recogiendo premios

Aprofitant que aquesta nit ha sigut la dels Oscars, venim a ensenyar el premi que ens va arribar la setmana passada. No és un Oscar però és més xulo.

Recordeu el concurs de fotos d'Arca de Noé? Doncs... VAM GUANYAR!!! La foto de la Dora el primer dia d'haver arribat a casa va quedar la primera.

Aprovechando que esta noche ha sido la de los Oscar, venimos a enseñaros el premio que nis llegó la semana pasada. No es un Oscar pero mola más.

¿Recordáis el concurso de fotos de Arca de Noé? Pues... ¡¡¡¡GANAMOS!!!! La foto de Dora el primer día de haber llegado a cas quedó la primera.

La semtana passada ens va arribat el premi, i s'ho han currat molt. Hi ha de tot: el calendari 2008 d'Arca de Noé, menjar, llits, collars, unes enciclopèdies del gat i del gos molt maques, joguines, joies de Sandra Bass, i fins i tot un impermeable per en Coet!

La semana pasada nos llegó el premio y se lo han currado mucho. Hay de todo: el calendario 2008 de Arca de Noé, comida, camas, collares, unas enciclopedias del gato y del perro muy bonitas, juguetes, joyas de Sandra Bass, y ¡hasta un chubasquero para Coet!

Moltes gràcies a la gent d'Arca de Noé per aquest súper premi. Els Quadrúpedos ja l'estan disfrutant!

Muchas gracias a la gente de Arca de Noé por este súper premio. ¡Los Quadrúpedos ya lo están disfrutando!

diumenge, 24 de febrer del 2008

Ja ens hem manifestat / Ya nos hemos manifestado

Avui escric jo, la Mona, que encara porto el mocador vermell que em van posar ahir:
Hoy escribo yo, Mona, que aun llevo el pañuelo rojo que me pusieron ayer:

Doncs bé, com ja havia explicat la Dora, ahir vam anar a la manifestació de Barcelona pels drets dels animals. La Nanny, la Dora jo vam anar amb el mateix cotxe i ens vam portar molt bé, sobretot després d'haver parat a l'autopista per recollir la Phoebe, la Leila i els seus papis, que va ser quan la Nanny va aprofitar per fer feina i va deixar de tirar-se pets i ggasejar-nos a tots.

Quan vam arribar a Barcelona ens vam trobar amb molts més galgos! La Lea, la Thais, en Ronnie, els de la Fina, en William, la Inka... i en Drac, l'Olivia i la Jara, ue jo encara no els coneixia!!! La mami de la Jara es pensava que la Nanny era de mida petita, jejeje, quina sorpresa es va endur quan va veure la nostra petita gran greyhound!

Ens ho vam passar molt be, i la Guardia Urbana diu que érem unes 1500 persones acompanyades de molts quadrúpedos! Ara només ens queda esperar a que se'ns hagi sentit ben fort i clar!

I ara que la Dora no em sent, deixeu-me dir-vos que vaig triomfar. Molta gent em deia coses i em van fer moltes fotos ;)

Pues bien, como ya os había dicho Dora, ayer fuimos a la manifestación de Barcelona por los derechos de los animales. Nanny, Dora y yo fuimos en el mismo coche y nos portamos muy bien, sobretoodo después de haber parado en la autopista para recoger a Phoebe, Leila y sus papis, que fue cuando Nanny aprovechó para hacer sus cosas y dejó de tirarse pedos y gasearnos a todos.

Cuando llegamos a Barcelona nos encontramos con muchos más galgos! Lea, Thais, Ronnie, los de Fina, William, Inka... ¡¡¡y Drac Olivia y Jara, que yo aun no los conocía!!! La mami de Jara pensaba que Nanny era de tamaño pequeño, jejeje, ¡qué sorpresa se llevó cuando vió a nuestra pequeña gran greyhound!

Nos lo pasamos muy bien, y la Guardia Urbana dice que éramos unas ¡1500 personas acompañadasa de muchos quadrúpedos! ¡Ahora sólo nos queda esperar que se nos haya escuchado fuerte y claro!

Y ahora que Dora no nos escucha, dejadme deciros que triunfé. Mucha gente me decía cosas y me sacaron muchas fotos ;)


Us dexo una foto de part del grup que ens ha passat la Mª Mercè, la mami de la Phoebe i la leila, que si arriba a ser pels nostres bípedos ens quedem sense documents gràfics perquè es van deixar, tots, les càmeres de fotos :

Os dejo una foto de parte del grupo que nos ha pasado Mª Mercè. la mami de Phoebe y Leila, que si llega a ser por nuestros bípedos nos quedamos sin documento gráfico porqué se olvidaron, todos, las cámaras de fotos:

dimarts, 19 de febrer del 2008

Els Quadrúpedos ens manifestem!


Uueeeee! La Mona i jo, la genial i esplèndida Dora, el dissabte serem a Barcelona en representació dels Quadrúpedos, per manifestar-nos a favor de l'aplicació de la legislació vigent en matèria de protecció animal. No volem més moratòries que permetin sacrificar animals abandonats. Volem lleis que ens protegeixin de veritat, i volem que aquestes lleis es facin complir.

Però sabeu què és el millor d'anar el dissabte a Barcelona? Que tornarem a veure la Jara, i li podré presentar les petardes de la Mona, la Nanny, la Louise...! Prepara't Jara, que la tropa ja estem a punt!

Uueeeee! Mona y yo, la genial y esplendida Dora, el sñabado estaremos en Barcelona en representación de los Quadrúpedos, para manifestarnos en favor de la aplicación de la legislación vigente en materia de protección animal. No queremos más moratorias que permitan sacrificar animales abandonados. Queremos leyes que nos protejan de verdad, y queremos que estas leyes se hagan cumplir.

Pero sabéis que es lo mejor de ir el sábado a Barcelona? Que volveremos a ver a jara y podré presentarle las petardas de Mona, Nanny, Louise...! Prepárate, Jara, que la tropa estamos a punto!

dilluns, 18 de febrer del 2008

Sant Antoni Abat

Ahir va ser la festa de Sant Antoni a Sant Feliu, que és on vivim. Nosaltres, els galgos, hi vam ser present. Sabeu quants galgos érem? Diuen que 54! Ens van vestir a tots amb vestits de colors (a tots no, perquè no hi havia prous vestits) i diuen que feiem molt goig. Ens van donar galetes i pals d'aquells tan bons, i al final, ens van fer sortir a tots i fer una volta a la placeta perquè tothom veiés que guapos que som, i un senyor amb un vestit llarg ens va tirar aigua al cap. Diuen que l'any que vé i tornarem,

Ayer fue la fiesta de Sant Antoni en Sant Feliu, que es donde vivimos. Nosotros, los galgos, estuvimos presentes. ¿Sabéis cuantos galgos éramos? ¡Dicen que 54! Nos vistieron con unos vestidos de colores (a todos no porqué no había bastantes vestidos) y dicen que daba gozo vernos. Nos dieron galletas y palos de esos tan buenos, y al final nos hicieron salir a todos y dar una vuelta a la plaza para que todo el mundo viera lo guapos que somos, y un señor con un vestido lago nos echó agua en la cabeza. Dicen que el próximo año volveremos.

També hi havia els nostres amics no galgos Silver, que ja està curat del tot, i Fope, Jan i Bastian, Iris, Finola i Gala, que a la foto només se li veu el cul. A la foto d'en Siler i en Fope també hi suerten la Thelma i la Louise, jejeje.

También estaban nuestros amigos no galgos Silver, que ya está del todo curado, y Fope, Jan y Bastian, Iris, Finola y Gala. que en la foto sólo se le ve el culo. En la foto de Silver y Fope también salen Thelma y Louise, jejeje.

Per acabar, volem dir: MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE ENS HEU ACOMPANYAT! Esperem que us ho hagueu passat tan bé com nosaltres i tornar-vos a veure l'any que vé!

Para terminar queremos decir: ¡MUCHAS GRACIAS A TODOS LOS QUE NOS HABÉIS ACOMPAÑADO! ¡Espeamos que os lo hayáis pasado tan bien como nosotros y volver a veros el año que viene!

- Dora i Mona

dijous, 14 de febrer del 2008

Saint Valentine's Day

Sabem que el 14 de febrer alguns bípedos celebren Sant Valentí. Nosaltres farem res especial, perquè ens estimem cada dia de l'any. Però com que avui és el dia del enamorats, venim a desitjar-vos a tots, tant els de dues com els de quatre cames, amor per cada dia de les vostres vides.

Sabemos que el 14 de febrero algunos bípedos celebran San Valentín. Nosotros no haremos nada especial, porqué nos queremos cada día del año. Pero como hoy es el día de los enamorados, venimos a desearos a todos, tanto los de dos como los de cuatro piernas, amor para cada día de vuestras vidas.

We know that February 14th some bipedos (two legged, humans or whatever you want call them) celebrate Saint Valentine's Day. We won't do anything special, 'cause we love each other every year's day. But today is Saint Valentine's, so we are here to wish everybody, including two and four legged, love everyday of your lives.

divendres, 25 de gener del 2008

Aquesta vegada són ells els que necessiten ajuda / Esta vez son ellos los que necesitan ayuda

Estem acosutmats a veure que les protectores ajuden als animals que ho necessiten. Però per poder-ho fer, ells també necessiten que se'ls ajudi.



Estamos acostumbrados a ver que las protectoras ayudan a los animales que lo necesitan. Pero para poderlo hacer, ellos también necesitan que se les ayude.

L'Estrella de Sevilla / Estrella de Sevilla

La Núria em va dir que ahir havia parlat amb l'Estrella de Sevilla. Sabeu qui és l'Estrella de Sevilla? És la persona que em va venir a buscar quan més necessitava una mà amiga.

I escric això perquè vull donar-li les gràcies.

Estrella:
- Gràcies per, tot i tenir la protectora saturada, venir-me a buscar quan vas conèixer el meu cas.
- Gràcies per buscar-me pels descampats, sense tenir una adreça exacte on trobar-me.
- Gràcies per deslligar-me d'aquella valla.
- Gràcies per secar-me la pluja que m'empapava el cos.
- Gràcies per consolar-me en la meva por i fer-me veure que no tots els humans sou iguals.
- Gràcies per preocupar-te perque, a la meva edat, pogués trobar una família que m'estimés.
- Gràcies per donar-me l'oportunitat d'una nova vida.
- I moltes gràcies per no haver estat jo un cas aïllat. Moltes gràcies per seguir ajudant, contra vent i marea, els més desamparats. MOLTES GRÀCIES.

Ara, encara que no sapigueu qui és, ja us podeu fer una idea de com es l'Estrella :)

- Dora


Núria me dijo que ayer habló con Estrella de Sevilla. ¿Sabéis quien es Estrella de Sevilla? Es la persona que me vino a buscar cuando más necesitaba una mano amiga.

Y escribo esto porqué quiero darle las gracias.

Estrella:
- Gracias por, a pesar de tener la protectora saturada, venir a buscarme cuando conociste mi caso.
- Gracias por buscarme por los descampados, sin tener una dirección exacta en donde encontrarme.
- Gracias por desatarme de aquella valla.
- Gracias por secarme la lluvia que me empapaba el cuerpo.
- Gracias por consolarme en mi miedo y hacerme ver que no todos los humanos sois iguales.
- Gracias por preocuparte porqué, a mi edad, pudiera encontrar una familia que me quisiera.
- Gracias por darme la opotunidad de una nueva vida.
- Y muchas gracias por no haber sido yo un caso aislado. Muchas gracias por seguir ayudando, contra viento y marea, a los más desamparados. MUCHAS GRACIAS.

Ahora, aunque no sepáis quien es, ya os podéis hacer una idea de como es Estrella :)

- Dora

dimecres, 23 de gener del 2008

Houston, hem perdut el contacte amb el Coet! / Houston, ¡hemos perdido el contacto con el COhETe!

Avui en Coet ens ha donat un bon susto.

Aquest migda hem aribat a casa la Mariona i jo i en Coet no era al jardí ¿?¿? No s'havien quedat tots a fora? Hem entrat i no era enlloc, hem buscat pel jardí i no era enlloc, he mirat al jardí del veïns i no hi era, he preguntat als paletes que estan treballant al carrer i no l'havien vist. I mentrestant totes dues, la mariona i jo, cridant COEEET!!! COEEEET!!!! i en Coet sense aparèixer.

Hem agafat el cotze i hem anat a fer una volta pels carrers del voltant. No era enlloc. Hem preguntat i ningú l'havia vist. Al final hem anat fins a la pineda i res. Quan ja tornàvem cap a casa pensant trucar a la Capi per demanar reforços i preparar cartells. EN COET!!!!! El paio anava tan panxo pel carrer de casa, la mar de content. L'hem cridat i ha pujat al cotxe, i al arribar a casa ha buscat per on tornar-se a escapar. Al veure que no el deixàvem se n'ha anat a descansar a sota el seu jaç.

Segur que hi ha alguna gossa que té el zel, i com que per xulo en Coet, se'n deu haver anat a l'aventura. Volíem fer-lo esterilitzar quan acabés el tractament de la pell, però si fa aquestes coses d'escapar-se, ho farem ben aviat! L'odissea ha durat mitja horeta, però s'ha fet taaan larga!

Hoy Coet nos ha dado un buen susto.

Mariona y yo hemos llegado a casa este mediodía y Coet no estaba en el jardín ¿?¿? ¿No se habían quedado todos fuera? Hemos entrado y no estaba en ninguna parte, hemos buscado por el jardín y tampoco, he mirado en el jardín de los vecinos y no estaba, he preguntado a los paletas que están trabajando en la calle y no lo había visto. Y mientras las dos, Mariona y yo, gritnado ¡¡¡COEEET!!!, ¡¡¡COEEET!!! y Coet sin aparecer.

Hemos ido a dar una vuelta con el coche por las calles de alrededor. No estaba en ninguna parte. Hemos preguntado y nadie lo había visto. Al final hemos ido hasta la pineda y nada. Cuando ya volvíamos a casa pensando en llamar a la Capi para pedir refuerzos y hacer carteles ¡¡¡¡¡COET!!!!! El ío iba tan tranquilo por la calle de casa, la mar de contento. Lo hemos llamado y ha subido al coche, y al llegar a casa ha buscado por donde volver a escaparse. Al ver que no le dejábamos se ha ido a descansar debajo de su cama.

Seguro que hay alguna perra con el zelo, y como Coet es el más chulo, se debe haber ido a la aventura. Queríamos hacerlo esterilizar cuando acabe el tratamiento de la piel, pero si hace esto de escparse, lo haremos muy pronto. La odisea ha durado media horita, pero se ha hecho taaan larga!

dimecres, 9 de gener del 2008

El nostre primer Nadal/ Nuestra primera Navidad

Ja ens havien comentat a Cleo, en Lance, la Jackson i en Hristo de què anava això del Nadal. A més, haviem llegit a altres blogs els escrits d'altres quadrúpedos, i estàvem una mica emocionats per viure en primera persona el Nadal.

I ens ha agradat. Hem menjat coses bones, ha vingut la família i ens ha fet molts mimos, sobretot a en Coet, que n'hi ha alguns que el tenen mooolt mimat!

Us deixem unes fotos que ens van fer el dia de Nadal, després de dinar vestits per l'ocasió, i us avisem de que ja estem preparats per tornar-hi!

- Dora, Mona i Coet

Ya nos habían comentado Cleo, Lance, Jackson y Hristo de qué iba esto de la Navidad. Además, habíamos leido en otros blogs los escritos de otros quadrúpedos, y estábamos un poco emocionados por vivir en primera persona la Navidad.

Y nos ha gustado. Hemos comido cosas ricas, ha venido la familia y nos ha hecho muchos mimos, sobretodo a Coet, ¡que hay algunos que lo tienen muuuy mimado!

Os dejamos unas fotos que nos hicieron el día de Navidad, después de comer vestidos para la ocasión, y os avisamos de que ¡ya estamos preparados para que vuelva a ser Navidad!

- Dora, Mona y Coet

NOTA DE LA NÚRIA: En Lance no surt amb gorro de Papa Noel. No es discriminació, simplement no es va deixar fotografiar el molt... #@¡?

NOTAA DE NÚRIA: Lance no sale con gorro de Papa Noel. No es discriminación, simplemente no se dejó fotografiar el muy... #@¡?