divendres, 4 d’abril de 2008

Pixie & Lua

Des de que han arribat, i ja fa més d'un mes, encara no hem fet cap explicació de com els hi va la vida a casa a la Pixie i la Lua. Avui us explicarem una mica com són:

PIXIE:
Primer de tot hem de dir que la Pixie té uns quants anys més dels que ens pensàvem. En té uns 14. És una gosseta independent, però alhora li encanta que li facin carícies i que la respallin. Segurament és independent degut al seu estat: cega d'un ull i bastant sorda, però tot i anar a la seva sap que és una més del grup i li agrada formar-ne part. De vegades li passen coses típiques de la seva edat i es desorienta una mica, però de seguida la fem tornar a lloc. Ahir, per exemple, quan era l'hora d'anar a dormir vaig moure el seu llit perquè em semblava que estaria millor a un altre lloc. Al moure'l la Cleo s'hi va jeure i va deixar el seu buit. Aixó va despistar la Pixie, que anava amunt i avall buscant el seu llit del lloc on ja l'havíem tret. Ho vam solucionar ràpid agafant-la a coll i posant-la nosaltres al llit.
Una cosa en la que l'edat no l'afecta gens és en les ganes de passejar. Es posa contentíssima quan veu que treiem les corretges per anar a la pineda, i allà no para d'anar amunt i avall.
La cosa que li agrada més, però, és menjar. Pot ser que no hi vegi ni hi senti gaire bé, però us asseguro que l'olfacte el té perfecte i no es deixa perdre cap oportunitat de rebre una xuxe..

LUA:
L'Ana, la seva mami d'acollida, la defineix com una supervivent, i és que és això el que és la Lua. Mica en mica s'ha acostumat a que ja no ha de patir, que se li han acabat les misèries, però no deixa de ser una gossa molt cautelosa amb tot allò que li és nou i tímida amb la gent que no coneix. També es va acostumant a veure'ns passar amb l'escombra o amb algun pal sense espantar-se. Els primers dies només veure'ls ja s'ajupia ben quieta. Ara ja no.
Li encanta per sobre de totes les coses que l'acaricïn, i no es talla un pèl en gairebé exigir que li rasquis el cap. Suposo que és el que passa quuan una gossa descobreix les carícies als 9 anys d'edat.
De caràcter és una líder. Es nota que s'ha hagut d'espavilar durant molta anys. Ella controla la manada i protegeix de forma especial en Coet i la Fly el ue ens va suposar que estava acostumada a defensar els seus petits.

En fin, que estem molt contents de tenir-les a totes dues. Totes dues són unes iaies encantadores i ens alegra veure amb quina rapidesa s'han adaptat a ser dues més de la família.

Desde que llegaron, y ya hace más de un mes, aun no hemos hecho ninguna explicación de como les va la vida en casa a Pixie y Lua. Hoy os explicaremos un poco como son:

PIXIE:
Antes que nada debemos decir que Pixie tiene unos cuantos años más de los que pensábamos. Tiene unos 14. Es una perrita indeppendiente, pero a la vez le encanta que le hagan caricias y que la cepillen. Seguramente es independiente debido a su estado: ciega de un ojo y bastante sorda, pero a pesar de ir a la suya sabe que es una más deñ grupo del cual le gusta formar parte. A veces le pasan cosas típicas de su edad y se desorienta un poco, pero enseguida la ayudamos a volver a sitio. Ayer, por ejemplo, a la hora de irse a dormir movi su cama porqué me parecía queestaría mejor en otro sitio. Al moverlo Cleo se cambió de cama y dejó la suya vacía. Ésto despistó a Pixie que iba arriba y abajo buscando su cama del sitio de donde ya la habíamos movido. Lo solucionamos rápido cogiéndola en brazos y dejándola nosotros en su cama.
Una cosa en que la edad no le afecta en nada es las ganas de salir a pasear. Se pone contentísima cuando ve que sacamos las correas para ir a la pineda, y allí no para de ir arriba y abajo.
Pero la cosa que le gusta más es comer. Puede que no vea ni escuche muy bien, pero os aseguro que el olfato lo tiene perfecto y no se deja perder ni una oportunidad de recibir una chuxhe.

LUA:
Ana, su mami de acogida, la define como una superviviente, y es que esto es lo que es Lua. Poco a poco se ha acostumbrado a qua ya no debe preocuparse, que se le han terminado las miserias, pero deja de ser una perra muy cautelosa con todo aquello que le es nuevo y tímida con la gente que no conoce. También se va acostumbrabdo a vernos pasar con la escoba o con algín palo sin asustarse. Los primeros días se quedaba bien quita agachada. Ahora ya no.
Le encanta, por encima de todas las cosas, que la acaricien, y no se corta un pelo en casoi exigir que le rasquen la cabeza. Supongo que es lo que pasa cuando una perra descubre las caricias a los 9 años de edad.
De carácter es una líder. Se nota que se ha tenido que espavilar durante muchos años. Ella controla la manada y protege de forma especial a Coet y Fly, lo que nos hace suponer que estaba acostumbrada a defender a sus pequeños.

En fín, que estamos muy contentos de tenerlas a las dos. Las dos son unas abuelas encantadoras y nos alegra ver con qué rapidez se han adaptado a ser dos más de la familia.

7 comentaris:

Shakadal ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
montse ha dit...

Gràcies Núria per les notícies de les iaiones, i també gràcies per adoptar-les i cuidar-les tan bé. A la gent li costa molt adoptar gossos d'avançada edat, però jo crec que són els que demostren més el seu agraïment. Perquè segurament la seva llarga vida ha estat dolenta, han patit molt i mantenen sempre més l'agraïment a la seva mirada. En Nervi també tenia pànic a les escombres quan va arribar, en Negrito encara té por dels homes corpulents i morens i en Donald té pànic a pujar al cotxe. Misteris del seu passat que només es poden compensar com féu vosaltres, amb carícies i molt d'amor. Gràcies!!

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Us felicito per adoptar gossets iaions, jo també vaig adoptar una iaia de 18 anys, i els 6 messos que va passar amb nosaltres van ser molt feliços, perque saps, que encara que els hi quedi poc, el seu final es mes dolç que si haguessin estat al carrer.

Gracies , per ser com sou

Maria ha dit...

Hola!!! ens vem veure a la manifestació de barcelona pels drets dels animales... no se si t'enrecodaras de mi, acabo de fer-me un blog.. un mica extrany per la poca experiencia.. pero bueno jeje,quina colla que tens...
Doncs, bueno! vaigi tot molt bé, un petonet per tots els quadrupedos i per tu.
Maria.

Byron y Xinver ha dit...

Es emocionante ver cómo animales mayores se adaptan y se adoptan. Yo tengo la experiencia con la gatita (Tris). Después de muchos años en la calle acabó en un albergue de animales con más de 150 gatos y ya con 8 años nadie la quería por "arisca". Sólo necesitaba que estuvieran con ella. Es lo más bueno que he conocido.
Saludos.

Adelita ha dit...

esta familia es ya una gran familia !!! Es tan reconfortante leer estas noticias y ver dos chiquillas más felices y cuidadas. Sois increíbles, amiguitas

Mariona ha dit...

...