dimarts, 8 d’abril de 2008

Hristo

M'ha costat molt trobar el moment per posar-me a escriure aquesta entrada, i desijtaria no haver d'escriure-la. Perquè sempre és difícil venir a dir que ens ha deixat un quadrúpedo, però quan aquest quadrúpedo era el veterà de la colla i estava bé de salut, encara m'ho sembla més.

El diumenge es van donar un cúmul de desgraciats desproposits que van acabar amb la vida d'en Hristo. I a nosltres ens ha deixat molt tristos.

Hristo, el nostre rei lleó de ratlles, segur que ja tornes a dormir acurrucat a en Rodó. Fes-li un petó i diga-li que cada vegada que veiem un gat amb cara de bonàs pensem en ell. I fes el favor de no discutir amb la Neus, a qui també li has de fer un petó. Sàpigues, Hristillo, que tens un espai a cada un dels nostres cors, que és teu, i que mai mingú te'l prendrà, per molts quadrúpedos que puguin venir en el futur

T'ESTIMEM, GUAPO!

Me ha costado mucho encontrar el momento para ponerme a escribir esta entrada, y desearía no tener que escribirla. Porqué siempre es difícil venir a contar que nos ha dejado un quadrúpedo, pero cuando este quadrúpedo era el veterano del grupo y estaba bien de saluf aun me parece que lo es más.

El domingo se dió un cúmulo de desgraciados despropositos que acabaron con la vida de Hristo. Y a nosotros nos ha dejado muy tristes.

Hristo, nuestro rey león a rayas, seguro que ya vuelves a dormir acurrucado a Rodó. Dale un beso y dile que cada vez que vemos un gato con cara de buenazo pensamos en él. Y haz el favor de no discutir con Neus, a quien también debes darle un beso. Que sepas, Hristillo que tienes un espacio en cada uno de nuestros corazones, que es tuyo, y que nunca nadie te lo quitará, por muchos quadrúepdos que puedan llegar en el futuro.

¡TE QUEREMOS, GUAPO!t

12 comentaris:

montse ha dit...

Em sap molt greu Núria. El dia que va morir en Cookie vaig trobar una dedicatòria al post, escrita pel meu home. Em va servir molt de consol, i ara vull dedicar-vos-la a vosaltres:

"Hi ha, en algun racó de l'Univers, un lloc sense temps, on tots el jocs acaben en rialles, on les llàgrimes són de riure, on tots els éssers juguen entre ells menystenint l'arrogància de la supervivència, un lloc sense perills i sense ensurts on la Vida va més enllà de la vida mateixa. Hi ha, en algun racó de l'Univers, un lloc imaginari que només cap en la ment lliure d'un infant. Avui hi ha arribat un gatet alegre: feu-li una gran festa de benvinguda!!"

laura "la mama de la vivi" ha dit...

En el cel dels gats i gossos, on ningú es baralla, segur que han acollit en Hristo, frotanse amb ell i donan-li moltes llepadetes perque sàpiga que ha arribat al lloc on tots son feliços.

una abraçada molt forta

Maria ha dit...

Quan s'enva un membre de la familia de quatre potes, el millor que es pot fer es pensar en el temps que ha estat amb vosaltres i lo be que a viscut, jo també he passat per aixo i realmente es molt dur...en Hristo segur que us agraeix tot el temps que ha estat amb vosaltres i tenir les vostres caricies.
Anims guapa.

Manel & Marta ha dit...

Núria ho sentim moltíssim, és dur, és molt dur quan marxa algú que estimes...i com diu la Maria el millor que podeu fer és pensar amb lo feliç que va ser amb vosaltres. Els que tenim animals, sabem que un moment o altre ens trobarem amb aquesta situació, doncs malauradament viuen menys que nosaltres.
Molta gent quan se’ls mor un animaló el primer que pensen és “serà l’últim que tindrem”, perquè ho passen molt malament, però el que hem de fer, és no pensar amb lo malament que ens sentim, sinó amb la bona vida que li em pogut donar, amb com l’hem arribat a estimar, sobretot pensar que l’hem fet feliç el temps que ha viscut amb nosaltres.

Molts de petons i llepades de la nostra família!

Dumuro ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Gorda ha dit...

Cuanto siento que Hristo haya partido...siempre es triste perder a un cuadrúpedo que ha sido parte de nuestra vida.
Pero seguro el esta muy bien en el cielo de los gatos, cuidándoles a todos.
Patitas y muchos ánimos

Gorda ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Adelita ha dit...

Ohhhh :( Lo sentimos tantísimo, de corazón... No sabemos qué decir :(

Ines ha dit...

Lo siento mucho, ademas Coet y Hristo siempre han sido mis favoritos de la troupe (mi primer perro, un teckel de perro duro tambien se llamaba Hristo, se lo puso mi hermano). Mucho animo

Esther ha dit...

Hristo estas junt la Petra, en Musha, en Max, en Mahik i la Lady diga-lis que no els oblido i que els trobo molt a faltar.

Jara ha dit...

Molts ànims Núria i família. En Hristo ha estat amb una gent magnífica i l'amor que li heu donat el va fer molt feliç.

Un petó.

Núria ha dit...

Muchas gracias a todos, amigos.