divendres, 29 de juny de 2007

Negatiu!

Ahir a la tarda la Mariona va trucar al veterinari per veure si ja tenia el resultats dels análisis de la Dora. Li van dir que si, que baices a la clinica. Uuuups, quin mal rollo! Al entrar li van dir: "molt bones notícies!" La Dora ha donat negatiu en leishmania i els nivells d'erlichia ha disminuit molt. Així, hem d'entendre que la baixada de defenses és una anèmia i prou! I estem moooolt contents!!!!

La Dora també ho està!



dilluns, 25 de juny de 2007

No anem be

Deu ser que els quadrúpedos tenien enveja de l'Adelita & Co., perquè portem uns 15 dís de visita gairebé diària al veterinari.

Anirem passant el parte...

Cleo: La Cleo va decidir que seria divertit viure noves experiències, així que se li van omplir els pits de llet... i sense tenir cap embaràs psicològic. Ho vam arreglar amb hormones.

Neus: El dimecres de la setmana passada, directament ens pensàvem que la Neus era morta. Al matí va tenir un canvi brutal d'actitud, no es deixava tocar, grunyia, i al migdia la vam trobar ajaguda sota el sol completament immòbil. A més no ens va donar ni temps a adonar-nos de que s'havia aprimat molt. A la tarda, cap al veterinari, que també la va veure molt malament i fins i tot se la volia quedar per veure si tenia leucèmia o immunodeficiència. Al final ens la vam emportar a casa , plena fins a dalt d'antibiòtic i antiinflmatori, i amb l'esperança que només fos un refredat immensament bèstia. I sembla que va ser això, perquè quan acabi d'escriure aquesta entrada li posaré la última injecció d'antibiòtic i ja torna a estar com sempre.

Lance: El lupus de'n Lance no ens deixa estar del tot tranquils. L'altre dia vam veure que li estava llagant les genives. Li van donar més cortisona i antibiòtic i ara li hem d'anar posant una pomada vàries vegades al dia. De moment sembla que no es a més gros, però l'hem d'anar portant perquè li segueixin de prop. A més està a règim per sobrepès.

Dora Tenia moltes ganes d'escriure una entrada explicant que a la Dora ja li han donat l'alta de l'Erlichia, pero "va a ser que no". Avui anàvem a fer l'última analítica, pensant que ja estaria solucionat i els nivells de glòbuls blancs (defenses) han donat molt per sota del nivell mínim acceptable, ella els té a 3,8 i el mínim és 6. El pitjor és que des de l'última analítica, tot i haver-li injectat defenses, han baixat de 4,7 a 3,8. Evidentment hi ha alguna cosa que falla en l'organisme de la Dora. Per sort, però, ella està bé. Després de comprovar els resultats de la primera analítica n'hi han fet una de segona per comprovar l'Erlichia i la Leishmania, ja que en els primers anàlisis que li van fer el mes de febrer va donar positiu en totes dues malalties. El divendres tindrem els resultats.

I encara que per una part vull pensar que tant lo de'n Lance con lo de la Dora serà com lo de la Neus i al final no serà res, per una altra no puc evitar estar molt preocupada per tots dos.

I no poso foto perquè els quafrúpedos tenen gana, he de punxar a la Neus, i en aquest moment no estic d'humor per buscar-ne una de ben xula. Igual més tard en poso una, o si no a la pròxima entrada :-)

Foto de grup

Hem viist que els bípedos moltes vegades es fan fotos de grup. La Núria n'ha portat unes que surt amb un barret quadrat al cap, en Josep en té amb els seus companys de feina, les nenes amb els compis de la classe. Doncs nosaltres també n'hem volgut una!
Aquí teniu el nostre grup:


Lluiiiiiiiiiiiiis!

- Lance, Cleo i Dora

dimarts, 12 de juny de 2007

Que gran que t'has fet, petita!

Tots els aniversaris són especials, però n'hi ha que ho són una mica més que els altres. El de la Jackson és d'aquests més especials, perquè avui fa dos anys, el mateix dia que la Jackson va nèixer, algú va decidir que no merexia viure i la va llençar al contenidor de les escombraries. Però la Jackson si que volia viure, i va cridar fins que algú la sentir. La fortuna va voler que aquell migdia, mentre veiem la F1, la Mariona anés a llençar les escombraries i la sentis. Va haver de venir a buscar reforços i entre quatre vam buidar el contenidor, les bosses, les capses. Al final, al fons del contenidor va aparèixer aqulla cosa petita i negra. Segurament aquest havia estat el seu error, nèixer negra. Molta gent encara fuig dels gats negres i resulta complicat donar-los. Llençar-los és fàcil. Són molt petits, ningú t'ha de veure. Un gat acabat de nèixer viu poques hores sense la seva mare.

La Jackson avui fa dos anys PER MOLTS ANYS, JACKSON!!!

La Mar li ha fet una corona com les que fan al cole, i li hem regalat una pilota de vellut. Fer-li les fotos no ha estat gaire fàcil ;-)

12/06/2005



12/06/2007




La corona :-)

dijous, 7 de juny de 2007

Al Consell de Savis: necessitem ajuda!!!!!


Això passa des de que la Dora va deslligada a passejar. Al camí hi ha caques, d'animal i alguna de bípedo, i gairebé cada dia la Dora s'escapa i se'n menja alguna. La Cleo també se n'ha menjat alguna, però no tantes perquè és més fàcil atrapar-la quan veus que posa la directa.

Sabeu si hi ha algun truc perquè no ho facin? Alguna pauta a seguir o el que sigui. Ens han dit de posar-li un grapat de sal a la boca quan se l'ha menjat. Demà ens emportarem guants de goma perquè qualsevol li posa la mà a la boca amb la pudor de merda que deix anar el seu alè... En fi, qualsevol consell serà ben rebut.

Atencio: animal MOLT perillos


Com es pot veure a la foto, no té por dels dracs, però l'haurieu d'haver vist com plorava ahir al vespre quan un cargol es va creuar al seu camí. Què passa, Dora? Tenies por de que et demanes fer una cursa i et guanyés? Jejejeje.

dimarts, 5 de juny de 2007

Quadrupedos: capitol primer


No, no, no. No és en Lance. Aquest quadrúpedo tan guapo és l'Epi (Epifanio Marmotes, el "Vago" de Minnesota). Si la biologia dels gossos no fós tan garrepa pel que fa a esperança de vida, avui l'Epi faria 24 anys.

L'Epi va arribar a casa la tardor del 83, i va viure amb nosaltres fins el 5 de maig de 1998, quan li faltava només un més per fer 15 anys. Va er el primer de la nissaga dels quadrúpedos, tot i que ell segurament ho negaria. Per què? Doncs perquè l'Epi havia travessat la frontera que separa els quadrúpedos i els bípedos, i ja era un bípedo, i a més era un bípedo d'aquells als que no agraden els quadrúpedos. Era una imatge realment graciosa.

A la foto encara era cadell, però quan es va fer gran va seguir igual de guapo, això si, com en Lance era una mica grassonet (no tant com en Lance, tot i que a favor d'en Lance, l'Epi desconeixia la cortisona).

Epi, siguis on siguis, sàpigues que a casa seguim recordant els teus aniversaris :-)

dissabte, 2 de juny de 2007

A mis amigos sevillanos


Hola. Me han comentado que el otro día pasaron por nuestro blog unos amigos sevillanos, así que en cuanto he tenido tiempo libre me he puesto delante de las teclas. He tardado un poco porque soy una galga muy ocupada, ya sabéis: comer, salir a pasear, echarme siestas al solecito, dormir... En fin, esas cosas que hacemos los galgos felizmente retirados.

Os cuento, tropa, que ahora vivo en Sant Feliu de Guíxols, que es una ciudad de la costa catalana (como habréis leido ya hablo catalán como de toda la vida). Que viva en una ciudad de la costa significa que en mi ciudad hay mar, que es una piscina muy grande que yo ya he visto algunas veces!

En casa vivo con cinco hermanos quadrúpedos, dos caninos y tres felinos. Los caninos son un chico, Lance y una chica, Cleo, cockers y de mi misma edad. Él es un bonachón gordito y vago, y ella una tía simpática y muy mona que trae locos a los bípedos porqué le crece el pelo muy rápido, jejejee ¡que cosas tienen los cockers que les va creciendo el pelo cual afganos! Con este par salgo cada día a pasear por el camino que no hay coches, Como ya estoy adaptada (sigo sin saber qué significa) al llegar al camino nos quitan las correas y hacemos unas carreras. Siempre, siempre, siempre gano yo :-D Estos cockers tienen las patitas muy cortas y no tienen nada que hacer conmigo. Mis otros tres hermanos quadrúpedos los felinos son un chico, Hristo, que es ya un abuelete de 12 años y como es un meón se pasa el día por el jardín y solo entra para dormir o cuando llueve o hace frío ¡el tío guarro lleva 12 años en casa y aun se mea dentro, y yo que llevo nada más que dos meses y medio ya hago mis cosas en la calle!. Los otros felinos no son felinos, son felinas, Neus, la mayor de todos, con 13 años, que va muy a su bola y la pequeñaja del grupo, Jackson, que me contaron que la rescataron de un contenedor de basura recién nacida, con el cordón umbilical aun colgando. Yo no sé qué es el cordón umbilical, pero por lo que cuentan, me da que Jackson era muy chica cuando la adoptaron. ¡Ésta es tremenda! Lo que tiene ser el pequeño, ¡ozú! Es una juguetona y nos muerde y persigue a todos, quadrúpedos y bípedos. Tambien convivo con dos bípedas, cachorros de humana, con las que me llevo muy bien. Me quieren con locura, igual que los bípedos mayores. Estoy muy contenta con la familia que me buscaron.

Mis amigos son, principalmente galgos. Los que veo más a menudo son Petit y Nika, y a Jara, Palmete y Philippe les veo menos. Primero fuimos cyberamigos y después nos conocimos en una kdd. Las modernidades estas del internet... ¡quien me lo iba a decir cuando era una galga cazadora, eh! Otras personas muy especiales para mi son mi familia de acogida: Liran, Germán y la quadrúpeda Monroe, que convivió conmigo mientras estuve con mi familia de acogida que es su familia "de cada día" (¡besos familia!). Monroe es una perra chiquitita chiquitita, pero tan fuertota que se ha curado de la filaria. ¡Es mi hermanastra y tengo ganas de verla algún día!

Gente, se acerca mi hora del paseo, así que ya solo os cuento que el otro día salí por la tele y la gente me reconoce por la calle. Jijiji, creo que soy casi tan famosa como el cantante ese que tanto le gusta a una de mis bípedas, ese que tiene el mismo nombre que mi hermana felina.

Bueno, amigos sevillanos, aquí estoy para lo que necesiteis. Normalmente escribimos el blog en catalán, pero si algún día quereis traducción de los que sea, nada más pedir, ok?

Ya me despido, no sin antes agradeceros de corazón la ayuda que me brindasteis en su día, y la que seguís brindando a los galgos y galgas que tienen la enorme fortuna de llegar a vuestras manos.

¡Un beso muuuuy grande!

- Dora.