dilluns, 5 de maig de 2008

Epi, 05/05/1998-05/05/2008

Faig una pausa en l'estudi perquè avui fa 10 anys que l'Epi, el nostre primer quadrúpedo, ens va deixar, i no volia que acabés el dia sense recordar-lo al que també és el seu blog.

Per mi l'Epi és una peça clau de la meva infantesa i adolescència. Va arribar a casa que jo acabava de fer 3 anys i se'n va anar que estava a punt de fer-ne 18. Hi va ser sempre, i encara hi és. En la memòria, en les fotos i en en Lance.

Epi, des d'allà on ets, no sé com t'ho fas, però estic segura que et comuniques amb en Lance. A mesura que es va fent més guapo es va tornant més rondinaire, a més dorm al teu racó. Cada dia és més clavat a tu i a nosaltres ens agrada reconèixer-te en ell. És com si no haguessis marxat.

De vegades intento imaginar-te ara, entre el caos quadrúpedo que hi ha a casa. Estaries tant enfadat!!! Tu, que no soportaves els gossos, però que sempre acabaves fent de cangur de tots i aguantant els seus jocs de cadells.

Epifanio, avui fa 10 anys que vas marxar, però a casa et seguim recordant, i estimant, com el primer dia.


Hago una pausa en el estudio porqué hoy hace 10 años que Epi, nuestro primer quadrúpedo, nos dejó, y no quería que terminara el día sin recordarlo en el que, también, es su blog.

Para mi Epi es una pieza clave de mi infancia y adolescencia. Llegó a casa cuando yo acababa de cumplir 3 años y se fue cuando estaba a punto de cumplir los 18. Estuvo aquí siempre, y aun está. En la memoria, en las fotos y en Lance.

Epi, desde allá donde estás, no se como lo haces, pero estoy segura que te comunicas con Lance. A medida que se hace más gupo se vuelve más gruñón, además duerme en tu rincón. Cada día es más clavado a ti, y a nosotros nos gusta reconocerte en él. Es como si no te hubieras marchado.

A veces intento imaginarte ahora, entre el caos quadrúpedo que hay en casa ¡¡¡Estarías tan enfadado!!! Tú, que no soportabas a los perros pero que siempre acababas haciendo de canguro de todos y aguantando sus juegos de cachorros.

Epifanio, hoy hace 10 años que te fuiste, pero en casa te seguimos recordando, y queriendo, como el primer día.

6 comentaris:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

que maco que era ¡¡¡ es cert que els animalons marcan la nostra existència, sobre tot com som nosaltres, que forman part d'una manera de ser.
Epi, segueix i seguirà en la ment vostra, perque es part de la vostra vida.

Petons

Byron y Xinver ha dit...

pues si era un perro precioso, claro que se recuerdan... para siempre.

montse ha dit...

I que especials que han estat els nostres primers gossos!! I quina sort que has tingut Núria de poder compartir vida amb un gos des de tant petitona. De ben segur que l'Epi va ser un gran mestre i és el gran responsable de la teva sensibilitat i amor cap als animals. Gràcies Epi, en nom de tots els teus que ara poden beneficiar-se de com és la Núria.

Manel & Marta ha dit...

Si, la veritat és que has tingut molta sort! La meva primera gossa ha sigut la Nana i suposo que per això és tan especial...

Idefix ha dit...

Sempre cal recordar a la família, sobre tot els que no hi són. Jo tinc les fotos dels meus avantpassats a aquesta casa i així, de tant en tant me'ls miro.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.