Ei, que soc un galgo!

El dia 10 farà dos mesos que visc amb la meva nova família i es veu que ja m'he adaptat del tot. La veritat és que no sé ben bé que vol dir que ja m'he adaptat del tot, però el cas és que fa uns dies les coses van començar a canviar a casa.

Des de que havia arribat, al sortir a passejar, o a llençar les escombraries, sempre anava lligada. Els meus germans canins, en Lance i la Cleo, només anaven lligats fins que arribàvem al camí on no passen cotxes. Després a ells els deslligaven i a mi no. Em deien que em fixés que ells no marxen, i que quan m'adaptés del tot jo també iria deslligada... però jo no sabia que volia dir adaptar-se del tot! El cas és que fa uns quants dies, al arribar a casa em deixaven anar i jo entrava sola a casa, bueno, sola no, amb en Lance i la Cleo, però deslligada. I des d'abans d'ahir... em deixen còrrer pel camí que no passen cotxes!!!!

No us penseu que em deixen còrrer molt eh! Es posa un bípedo més endavant i l'altre em deixa anar. I quan arribo al bípedo que havia anat més endavant em paro i em donen un premi!!!! I així vàries vegades. I els meus bípedos es posen contents i diuen que sóc molt guapa quan corro. I què es pensaven?? Que sóc un galgo jo!!!

El cas és que tots estem contents. Ells perquè no faig intents d'escapar-me i jo perquè puc anar una mica deslligada i em donen premis.

Aquí us deixo unes fotos que he trobat de mi corrent.


Fent una cursa amb els meus germans i una de les meves bípedes. Evidentment guanyo jo! No sé perquè els bípedos tenen aquestes cames tant llargues si quan han de còrrer són tant lents.


I corrent amb en Lance. Mireu quina diferència d'estil. Jejejejeje,

I també m'han gravat en vídeo. Aquesta és la primera cursa que vam fer ahir. A veure si encerteu qui la va guanyar!



I de moment res més. Seguixo sense saber què vol dir adaptar-se del tot, però... m'agrada!!!!
- Dora