dissabte, 22 de desembre de 2007

La Petra i nosaltres / Petra y nosotros

Avui, per primera vegada a la meva vida, redacto una nota per un blog. És una excepció. I ho farè en un blog que usualment redacten uns quadrúpedos. Jo sóc bípedo, per tant aixó és una altra excepció. I possiblement no ho faré mai més. Peró avui volía escriure alguna cosa sobre la Petra, i ella mereix totes les excepcions que calguin, ja que era excepcional.

A la Mariona i a mí, la Petra ens ha canviat els esquemes. Era d'una raça que, ni pel seu caràcter ni molt menys pel seu físic ens atreia. Més aviat ens produïa una certa por (potser la paraula és massa forta; potser sería millor dir "antipatia"). Els bull terriers i nosaltres no teniem massa feeling, per no dir que no en teniem gens.

Però en això, per nosaltres hi ha un abans i un després de la Petra. La iaia Petra ens ha tocat. Estic segur que d'ara en davant, quan ens creuem amb un bull no veurem aquell gos malcarat, antipàtic i lleig que veiem fins ara... veurem un gos de la mateixa raça que la Petra, que la dòcil, carinyosa i dolça Petra.

Ens queda el consol que, tot i que ella se'n ha anat, el seu record quedarà entre nosaltres imborrable, perque no serà fàcil sustituir-la en els nostres cors.

Deia el filòsof hindú Tagore "Ningú agraeix al riu sec el seu passat". Nosaltres el desmentirem. De tot cor, Petra, siguis on siguis, nosaltres t'agraïrem sempre que en el poc temps que ha durat la nostra amistat, ens hagis demostrat amb escreix que no es pot pre-jutjar a ningú per el seu aspecte o la seva raça. La veritable bellesa és en el cor... i tu eres preciosa.

Hoy, por primera vez en mi vida, redacto una nota para un blog. Es una excepción. Y lo hago en un blog que usualmente redactan unos quadrúpedos. Yo soy bípedo, por lo que esto es otra excepción. Y probablemente no lo haga nunca más. Pero hoy quería escribir algo acerca de Petra, y ella merece todas las excepciones que hagan falta, pues era excepcional.

A Mariona y a mi, Petra nos ha cambiado los esquemas. Era de una raza que ni por su carácter, ni mucho menos por su físico nos atraía. Más bien nos producía un cierto miedo (quizás la palabra es demasiado fuerte, tal vez sería mejor decir "antipatía"(. Los bull terrier y nosotros no teníamos demasiado feeling, por no decir que simplemente no lo teníamos.

Pero en esto, para nosotros hay un antes y un después de Petra. La abuelita Petra nos ha tocado. Estoy seguro que de ahora en adelante, cuando nos crucemos con un bull terrier no veremos aquel perro arisco, antipático y feo que veíamos hasta hace poco... veremos un perro de la misma raza que Petra, que la dócil, cariñosa y dulce Petra.

Nos queda el consuelo que, a pesar de que ella se ha ido, su recuerdo quedará entre nosotros inborrable, porque no será fácil substituirla en nuestros corazones.

Decía el filósofo hindú Tagore "Nadie agradece al río seco su pasado". Nosotros le desmentiremos. De corazón, Petra, estés donde estés, nosotros te agradeceremos siempre que en el poco tiempo que ha durado nuestra amistad, nos hayas demostrado con creces que no se puede prejuzgar a nadie por su aspecto o su raza. La verdadera belleza está en el corazón... y tú eras preciosa.

4 comentaris:

Esther ha dit...

Solo os podemos decir GRACIAS FAMILIA!

Byron y Xinver ha dit...

Que tengais feliz nochebuena y navidad. besos.

Adelita ha dit...

:"(

montse ha dit...

He conegut un munt de gossos "perillosos" que eren un bonatxons. I ho eren perquè tenien bons amos, com ha estat el cas de la Petra. Els que s'haurien de qualificar com a perillosos són aquells amos que aprofiten les característiques i qualitats físiques i psíquiques d'un gos extraordinari per a fer-ne un ésser temible.
Comprenc el mal moment que esteu passant, perquè per a nosaltres també és molt recent la mort d'en Cookie. Però no defalliu, recordeu allò de bo que vau compartir amb la Petra i somriueu. Si existeix el més enllà, hi ha un lloc divertit i tranquil on aquestes mascotes exemplars viuen sense pors i amb alegria.
Passeu unes bones festes!