diumenge, 19 d’agost del 2007

There's a new boy in town

Sempre que entro a la web d'alguna protectora m'emportaria tots els gossos i gats que hi ha esperant família, però és evident que això no pot ser. A casa ja hi ha 5 quadrúpedos i la raó guanya al cor. La raó em diu que la meva tasca és donar la millor vida possible a la Cleo, en Lance, la Dora, la Jackson i en Hristo, i intentar que el máxim de gent possible facin el mateix amb altres quadrúpedos, a part d'intentar fer canviar la legislació per tal que abandonar o maltractar no surti tan bé de preu com ara.

Però hi ha vegades en que el cor pot més, potser la raó està despistada, potser és simplement qüestió del destí, però ahir el cor va guanyar a la raó. Ahir vaig entrar a la web del Refugio Escuela Sofia i no vaig poder acabar de veure el vídeo de l'Arlequín, tampoc vaig poder llegir el seu caràcter a la secció de gossos en adopció. El sentiment de ràbia i impotència que sento quan veig casos de maltractaments es va multiplicar, tenia les idees bloquejades, només podia pensar en el sentiment d'indefensió d'aquell gos, i vaig tenir la necessitat de fer alguna cosa realment important per ell i per mi. Per això avui, després de parlar amb la família i amb l'ajuda de la capitana, he demanat l'adopció de l'Arlequín. La noia del Refugio Escuela diu que d'aquí uns dies el podrem tenir a casa.

A casa, ja hi torna a haver 6 quadrúpedos.

Siempre que entro en la web de alguna protectora me quedaría con todos los perros y gatos que esperan una familia, pero es obvio que esto no puede ser. En casa ya hay 5 quadrúpedos y la razón le gana al corazón. La razón me dice que mi tarea es dar la mejor vida posible a Cleo, Lance, Dora, Jackson y Hristo, y intentar que el máximo de gente posible haga lo mismo con otros quadrúpedos, a parte de intentar cambiar la legislación para que el abandono y maltrato no salga tan barato como hasta ahora.

Pero hay veces en las que el corazón puede más, tal vez la razón está despistada, tal vez es simplemente cuestión del destino, pero ayer el corazón ganó a la razón. Ayer entré a la web del Refugio Escuela Sofia y no pude acabar de ver el vídeo de Arlequín, tampoco pude leer su carácter a la sección de perros en adopción. El sentimiento de rabia e impotencia que siento cuando veo casos de maltratos se multiplicó, tenía las ideas bloqueadas, solamente podía pensar en el sentimiento de indefensión de ese perro, y tuve la necesidad de hacer algo realmente importante por él y por mi. Por esto, hoy, después de hablar con la familia, y con la ayuda de la capitana, he pedido la adopción de Arlequín. La chica del Refugio Escuela dice que de aquí a unos días lo podremos tener en casa.

En casa ya vuelve a haber 6 quadrúpedos.

5 comentaris:

Laura ha dit...

OLE OLE OLE!!!! Molt béeeee!!!! Un altre que ha fet sort!!
Ja tinc un altre nevodet!!!!!
Que llargs que es faran aquests dies d'espera!!!
Venvingut Arlequin!!!!

Esther ha dit...

FELICITATS!! Sois una gran familia y todos desde la más peque hasta el avi tenéis un gran corazon.!!!.
Estamos orgullos@s de ser vuestr@s amig@s.
Estamos deseando ver a Arlequin, no podía haber encontrado unos papis, ti@s,y primitas mejores.
Un besazo y GRACIAS!!.
AH! por cierto la capi solo ha hecho un par de llamadas, el meríto es vuestro.

Jara ha dit...

Felicitats! quina sort que heu fet vosaltres! segur que us adaptareu desseguida a l'Arlequin! un petonàs per tothom!

Rosa ha dit...

Moltes felicitats¡ aixó sí que es un acte d'amor....
Petons

Adelita ha dit...

No llegué a ver la historia de este chico, y no se si quiero saberla :(

Pero... gracias y felicidades. Vaya muchacho con suerte !!